Cicle de Tardor 2022: «Cròniques d’una altra època»

Aquesta tardor llegirem clàssics del Segle XIX. Tres grans cronistes ens transporten, a través de novel·les de ficció, a importants fets històrics: la Revolució Francesa (1789), la Primavera dels Pobles (1848) i els intents d’enderrocament del regnat d’Isabel II d’Espanya (1863). Els moments històrics on es desenvolupen aquests relats són descrits i explicats des del realisme i alhora la quotidianitat dels seus personatges.

Flaubert i Dickens són coetanis, Pérez Galdós, és més jove, traductor i deixeble de Dickens. Tots tres tenen en comú l’afany per descriure moments històrics i inserir-los en la seva ficció. Són grans autors de la novel·la realista o del realisme literari.

Com va dir Gustave Flaubert. “No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure”.

Dijous, 27 d’octubre. L’educació sentimental, de Gustave Flaubert (1869). (Destino/Alba editorial). Ponent: Lluís Maria Todó. Novel·lista, traductor i professor universitari de la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra.

A través del seu protagonista, un jove de províncies i la seva vida al París de meitat del segle XIX, l’autor fa una crònica de l’agitació política i social de l’època, amb la revolució del 1848 anomenada també  Primavera dels pobles que va provocar la fi de l’Europa de la Restauració i del predomini de l’absolutisme.

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alba editorial). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Laia Perearnau, historiadora, periodista, guionista i escriptora.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

Escolta l’àudio de la sessió:


Primera sessió del cicle «Personatges desencaixats»: Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

‘Los pasos incontables’, de Ramon Saizarbitoria

Tercera sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Dimecres 30 de març: Cultura basca. Los pasos incontables, de Ramon Saizarbitoria (Erein). Ponent: Aritz Galarraga, crític, escriptor i professor de literatura basca.

La novel·la Hamaika pauso (1995) es desenvolupa en dos plànols, el que explica la detenció, la condemna i l’afusellament de Daniel Zabalegi, transsumpte d’Anjel Otaegi, afusellat el 1975; i el que, paral·lelament, aprofundeix en les alegries i tribulacions –o, altrament dit, en l’educació sentimental, literària i política– d’una generació que, en els darrers anys del franquisme, rondava els vint-i-cinc o trenta anys.

Cicle Primavera 2022: «Personatges desencaixats»

Sempre és un bon moment per parlar de persones que no encaixen dins la societat en la qual els ha tocat viure. No només per la seva recurrència com a tema literari, sinó perquè el moment històric, el lloc i la situació en què es (re)produeixen poden ser molt diversos entre si. I és que, malgrat aquestes diferències, tots tenen en comú que la seva forma de ser i de viure els porta a la marginació i, moltes vegades, al sofriment.

En aquest cicle ens endinsarem en el món de tres personatges desencaixats, des de les seves peripècies més còmiques i inversemblants fins a les seves emocions i lluites psicològiques i morals més profundes contra l’ordre establert.

*Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Dimecres 25 de maig. Apunts del subol. Fiódor Dostoievski (1864) (Angle/Cátedra). Ponent: Miquel Cabal Guarro, traductor de l’obra i professor de Traducció i de Literatura russa del segle XX a la UB i la UPF.

Escrita en un moment d’enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, Apunts del subsol reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari –en lluita constant amb si mateix– manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real.

Dimecres 29 de juny. L’ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys (1966) (Edicions 62/ Lumen/Debolsillo). Ponent: Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora de literatura comparada. 

Si bé Jean Rhys narra la vida d’Antoinette Cosway, la primera senyora de Rochester –l’enigmàtic personatge de la novel·la Jane Eyre: l’esposa que va viure tancada a les golfes de Thornfield Hall–, aquesta no és pas una simple continuació del personatge esbossat per Charlotte Brontë –com tampoc és L’ampla mar dels Sargassos un pastitx enginyós de Jane Eyre. Gràcies a la imaginació i a la impecable escriptura de l’autora, assistirem a la recerca d’un món propi d’un dels personatges femenins més esquinçats i fascinants de la literatura del segle XX.

‘Arraianos’, de Xosé Luís Méndez Ferrín

Escolteu l’àudio de la sessió:

Segona sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Cultura gallega. Ponent: Antón Blanco Casás, Professor Lector de Llengua i Literatura Gallegues a la UB.

Arraianos (1991) ens trasllada a la frontera difusa entre la Galícia interior i el nord de Portugal, territori de meigas, de pluja i del granit dels casalots pairals. En deu relats Ferrín ens submergeix en el seu univers particular, inquietant com el núvol que de sobte cobreix els protagonistes d’aquestes històries. A Raia és la línia invisible que separa els habitants de Galícia i Portugal, terra plena d’història de contraban, lluites de poder, caciquisme i sotmetiment a les autoritats.

‘Diccionari per a ociosos’, de Joan Fuster

Escolteu l’àudio de la sessió:


Primera sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»:
Cultura catalana. Ponent: Anna Esteve Guillén, doctora i professora de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.

Aprofitant la celebració de l’Any Joan Fuster –en ocasió del centenari del seu naixement–, llegirem l’obra d’un dels escriptors i pensadors més importants del segle XX als Països Catalans. Especialment prolífic com a assagista, la força de la seva obra va depassar l’àmbit literari i va projectar-se sobre la vida cultural i cívica de tot els territoris catalanoparlants.

‘Contra tota esperança’, de Nadejda Mandelstam

Àudio de la sessió:

Article de Xènia Dyakonova al n.º 487 de L’Avenç:

Contra tota esperança, de Nadejda Mandelstam, va ser la darrera biografia comentada al cicle de tardor 2021 «Tres biografies». La ponència de la sessió va córrer a càrrec de Xènia Dyakonova, poeta, traductora i crítica literària, i va tenir lloc el 15 de desembre, davant un total de 17 assistents –13 de forma presencial i 4 de telemàtica.

‘Vida de Samuel Johnson’, de James Boswell

Àudio de la sessió:

El passat 24 de novembre va tenir lloc la segona sessió del cicle de tadror 2021 «Tres biografies», amb la biografia escrita per James Boswell, Vida de Samuel Johsnon com a protagonista. El ponent de la sessió va ser John Stone, Doctor en Literatura Anglesa i Serra Hunter Fellow a la UB.

‘Limónov’, d’Emmanuel Carrère

Àudio sessió:

La novel·la Limónov, d’Emmanuel Carrère, i l’homònim personatge històric van ser els protagonistes de la primera sessió del cicle de tardor 2021: «Tres biografies». Joan Todó, escriptor, va ser l’encarregat de donar-nos la seva visió de l’obra el passat 3 de novembre.

Todó en va publicar el següent article a la revista L’Avenç:

Cicle Hivern 2022. Nacions perifèriques, cultures subalternes

Sovint reduïdes al folklore, a l’anècdota entranyable o a la mera singularitat d’un tot major, les expressions culturals dels subjectes polítics que conviuen en inferioritat de condicions amb les d’un altre acostumen a ser estudiades com allò altre enlloc de ser preses en consideració pel què són. I els seus productes literaris –com així la salut i el prestigi de la llengua pròpia– no se n’escapen. En aquest cicle ens aproparem a les nacions perifèriques o cultures subalternes a partir de tres ben properes: la catalana, la basca i la gallega.

* Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els Cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres 2 de febrer: Cultura catalana. Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster (Edicions 62). Ponent: Anna Esteve Guillén, doctora i professora de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.

Aprofitant la celebració de l’Any Joan Fuster –en ocasió del centenari del seu naixement–, llegirem l’obra d’un dels escriptors i pensadors més importants del segle XX als Països Catalans. Especialment prolífic com a assagista, la força de la seva obra va depassar l’àmbit literari i va projectar-se sobre la vida cultural i cívica de tot els territoris catalanoparlants.

Dimecres 23 de febrer: Cultura gallega. Arraianos, de Xosé Luís Méndez Ferrín (Editorial Ronsel / Hoja de Lata). Ponent: Antón Blanco Casás, Professor Lector de Llengua i Literatura Gallegues a la UB.

Arraianos (1991) ens trasllada a la frontera difusa entre la Galícia interior i el nord de Portugal, territori de meigas, de pluja i del granit dels casalots pairals. En deu relats Ferrín ens submergeix en el seu univers particular, inquietant com el núvol que de sobte cobreix els protagonistes d’aquestes històries. A Raia és la línia invisible que separa els habitants de Galícia i Portugal, terra plena d’història de contraban, lluites de poder, caciquisme i sotmetiment a les autoritats.

Dimecres 30 de març: Cultura basca. Los pasos incontables, de Ramon Saizarbitoria (Erein). Ponent: Aritz Galarraga, crític, escriptor i professor de literatura basca.

La novel·la Hamaika pauso (1995) es desenvolupa en dos plànols, el que explica la detenció, la condemna i l’afusellament de Daniel Zabalegi, transsumpte d’Anjel Otaegi, afusellat el 1975; i el que, paral·lelament, aprofundeix en les alegries i tribulacions –o, altrament dit, en l’educació sentimental, literària i política– d’una generació que, en els darrers anys del franquisme, rondava els vint-i-cinc o trenta anys.