Ficció per trobar el sentit

Encetem el curs amb una sala plena a vessar de lectores (i algun lector). “Memòria: com ens expliquem la nostra pròpia vida?” és el títol del primer trimestre que iniciem amb la lectura d’El sentit d’un final de Julian Barnes.

En Marc Martínez Garcia ens adverteix, només començar el Cafè, que tota obra literària és ficció. Abans de decidir com expliquem una història personal, abans de furgar en la memòria per trobar els fets que volem explicar, ens sotmetem de bon principi al llenguatge que ens obliga a ficcionar. Com deia Brossa, ens diu en Marc, “l’original és el silenci, les paraules són la còpia”: per tant, l’obra literària mai podrà ser la realitat mateixa i sempre estarà distorsionada en algun sentit.

Tot això ja ens sona de quan l’Antonio Monegal va venir a parlar-nos el curs passat de guerra en la literatura. Però amb Barnes afegim un ingredient a l’olla: la mal·leabilitat de la memòria i la seva relativitat.

Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿Amb quina freqüència l’arreglem, l’embellim i n’esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos.

El sentit d’un final de Julian Barnes
(Barcelona: Angle Editorial, 2012, pàg. 104)

L’Anna Penalva, fan de Barnes, ens explica que molts dels llibres de l’autor giren en torn de la idea de ficcionar la realitat ja que, per a ell, la ficció resulta més entenedora i còmode. Segons Barnes, la literatura ens diu “ella va fer això perquè…” i la vida real només ens mostra que “ella va fer això”. Potser per això, Barnes juga a buscar El sentit d’un final en la ficció, mostrant-nos, a la vegada, que en la vida real no el solem trobar i l’hem d’imaginar.

En Marc Martínez, l’Anna Penalva i també la Núria Ramis (organitzadora dels Cafès juntament amb en Gerard Segura) formen el Grup Relat, un grup d’Humanistes d’últim curs format expressament per parlar d’El sentit d’un final, de Barnes i de les obres que hi tenen a veure. Amb ells hem passat una hora llarga comentant la novel·la que avui ens ocupava, que ens havia colpit a la majoria i que no tenia un final clar (cadascú ha explicat la seva versió). També amb ells continuarem donant voltes a les múltiples maneres de relatar la pròpia vida el mes que ve amb Sándor Márai i L’última trobada.

Adjuntem al post un text d’en Marc on resumeix la seva intervenció. Us pot resultar interessant per encarar també la resta de lectures del trimestre. Per als que us hagueu enamorat de Barnes, aquí teniu també les referències als altres llibres de l’autor dels que ens va parlar l’Anna:

  • Català: Barnes, Julian, El lloro de Flaubert, Barcelona: LaButxaca, 2010.
    Castellà: Barnes, Julian, El loro de Flaubert, Barcelona: Anagrama, 2015.
    Anglès: Barnes, Julian, Flaubert’s parrot, London: Vintage P., 2009.
  • Castellà: Barnes, Julian, Niveles de vida, Barcelona: Editorial Anagrama, 2014.
    Anglès: Barnes, Julian, Levels of life, London: Vintage P., 2014.

Fins el mes que ve i bona lectura!

La rentrée cafetera

Després de la pausa estiuenca i acompanyats de la tardor reprenem els Cafès!

El primer trimestre el dedicarem a la memòria i a les diferents maneres d’explicar els records d’un mateix, d’explicar la pròpia experiència. Veurem quin paper juga “la veritat” quan es tracta de relatar la nostra pròpia vida i tocarem el camp del que s’anomena “autoficció”. Com veieu, ens posarem una mica profunds, però no us preocupeu perquè ho farem a través de lectures molt boniques i amenes:

Per dinamitzar aquests Cafès comptarem amb la participació de Grup Relat (Anna Penalva, Marc Martínez i Núria Ramis, servidora), tres estudiants d’últim curs d’Humanitats enamorats de Julian Barnes i la teoria literària que analitzaran i filaran les tres lectures del trimestre.

Pels que sigueu nous aquest curs (i també pels veterans), sapigueu que podeu trobar més informació i consultar la resta de Cafès del curs aquí, al nostre blog. Per assistir-hi no cal que us apunteu enlloc: només cal que vingueu el dia indicat (amb la lectura feta o no, cap problema). L’entrada costa 2,90€ i inclou consumició.

Bona lectura, bona Festa Major de Sarrià i fins el dia 28!

Nova programació dels Cafès Literaris 2015 – 2016!

Avui fem pública la programació dels Cafès Literaris del proper curs 2015 – 2016! Us proposem un curs clàssic i contemporani, seriós i divertit  i, sobretot, ple de lletra. Hem programat algunes novetats com ara dues sessions-taller amb la intenció de  treballar eines per llegir i la lectura i comentari d’obres de teatre de la temporada 2015-2016 que pretenem anar a veure plegats. A més a més, ens endinsarem en diferents aspectes de l’ésser humà com la memòria o la identitat a través de la novel·la i la poesia.

Feu-hi un cop d’ull!

Últim Cafè dels curs 2014-2015

S’han acabat els Cafès del curs 2014-2015! El passat dimecres 17 de juny, quatre cafeteres van venir a l’última sessió i juntes vam comentar el curs i vam parlar de propostes pels Cafès del curs que ve. Van sortir idees molt interessant: llegir autors contemporanis que puguin venir als Cafès, anar plegats al teatre després de llegir les obres o fer sessions-taller com aquella tan entranyable sobre veus narratives que va fer en Martí Sales i que encara recordem. Vam acabar recomanant-nos lectures per l’estiu: Fred Vargas, Jualian Barnes, Marta Rojals… I la Maica ens va portar també el seu nou llibre de poemes!

Estigueu ben atents al mail i al blog dels Cafès perquè aviat sabrem quins llibres seran els protagonistes del curs que ve. Fins aleshores, bon Sant Joan, bon estiu, bones vacances els que en tingueu i, sobretot, molt bona lectura!

image-0001

Mercè Rodoreda al camp de batalla (27/05/15)

Quanta, quanta guerra… no hi vam trobar la Mercè Rodoreda a la que estem acostumats. Ens va sorprendre aquest vagar entre el món real i el somni en ple camp de batalla: la cruesa habitual de Rodoreda però sense el vel de la vida de ciutat.

Marta Nadal, gran coneixedora de Rodoreda, ens va acompanyar al Cafè del dimecres 27 de maig on vam comentar aquesta curiosa novel·la. Va fer-nos una bona immersió al món de l’escriptora i vam sortir de Casa Orlandai amb la sensació d’haver descobert tot allò que encara no en sabíem.

La Marta ens va dur l’àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda, obra seva, i la vam poder fullejar. Els que en vau quedar emprendats i volgueu llegir-lo amb calma, el trobareu a les biblioteques de la diputació i a les llibreries (Ref: NADAL, Marta, De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda, Barcelona: Edicions 62, Fundació Mercè Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans, 2000).

De foc i de seda: àlbum biogràfic de Mercà Rodoreda. (Marta Nadal)

“Incerta glòria” i la guerra dels pares (22/04/15)

Captivats per l’obra de Joan Sales, vint-i-cinc persones vam assistir al Cafè Literari del passat 22 d’abril. Érem més dels habituals i vam haver d’afegir unes quantes cadires a la Sala Carme Karr, on vam quedar una mica encaixonats mentre esperàvem impacients començar la sessió.

L’Albert Soler Llopart, professor de literatura medieval a la UB i fanàtic de Joan Sales, va parlar-nos de l’estreta relació entre la narració d’Incerta glòria i l’experiència real de Sales al front (que es pot veure a través de les seves famoses cartes a Màrius Torres), de la llarga gestació de la novel·la (que durant vint-i-cinc anys es va reeditar i va variar cinc vegades) i del text de Shakespeare que n’havia inspirat el títol i que ens parla d’una república que va esfumar-se com el sol d’un dia d’abril:

O, how this spring of love ressembleth The uncertain glory of an April day, which now shows all the beauty of the sun, And by and by a cloud takes away!

Ah! Com s’assembla aquesta primavera d’amor a la incerta glòria d’un dia d’abril, que ara mostra tota la bellesa del sol i després, poc a poc, un núvol se l’enduu tota!.

The two Gentlemen of Verona (I, 3).

Enric Usall (Soleràs) (esquerra), Lluís Cruells (centre) i Joan Sales (dreta)

Enric Usall (Soleràs) (esquerra), Lluís Cruells (centre) i Joan Sales (dreta)

Mica en mica vam anar entrant al món d’en Sales, d’en Lluís, de la Trini, d’en Soleràs… I va créixer l’entusiasme parlant dels personatge que la novel·la havia aconseguit fer-nos arribar tan endins. Alguns compartien la ràbia per en Soleràs i d’altres, la profunda admiració per aquest personatge captivador; hi havia qui trobava la Trini massa perfecta o qui veia en Lluís com res més que un fracassat… A través d’anècdotes, vam adonar-nos que tots aquests personatges vivien, parlaven i pensaven des d’una realitat que no ens és tan llunyana: “vam decidir llegir la novel·la quan, parlant amb uns amics, ens vam adonar que volíem saber més coses del món dels pares”, explicaven uns participants. El món dels pares, dels avis, d’en Sales, de la Incerta glòria de la que potser no parlem prou és la que l’autor reivindica en aquesta magnífica novel·la: potser una de les millors que s’han escrit el segle XX.

Per tancar el Cafè, la Clara Soler, estudiant de l’Albert, va mostrar-nos la ruta Incerta glòria que ella mateixa havia ideat pels carrers de Barcelona i per Aragó. Amb mapes i fotografies vam il·lustrar les nostres paraules i les de l’autor i vam marxar cap a casa encara més atrapats en la novel·la.

Rutes Incerta glòria i material de la Clara Soler:

Ruta

Ruta “Incerta glòria” a Barcelona

Llegenda del mapa:
1. Universitat
2. Carrer del Carme
3. Jardins de la Santa Creu
4. Carrer de l’Hospital
5. Carrer de l’Arc del Teatre
6. Boqueria
7. Plaça de Sant Felip Neri
8. Catedral
9. Plaça de Sant Just
10. Església de Santa Maria del Mar

Mapa ruta

Ruta “Incerta glòria” a Aragó

Llegenda del mapa:
1. Estercuel
2. Montalbán
3. Martín del Río
4. Santa Cruz de Nogueras
5. Villar de los Navarros
6. Herrara de los Navarros
7. Belchite
8. La Puebla de Albortón

Correspondències

Pròleg!

Estimades Cafeteres,

Benvingudes al nou blog dels Cafès Literaris de Casa Orlandai! Aquí anirem penjant entrades relacionades amb les sessions dels cafès i qualsevol altre tema literari que ens sembli interessant. Si ens voleu fer arribar qualsevol text o idea, envieu-nos un correu a orlandailiteraris@gmail.com.

Bona lectura i bones vacances!

cafès