Ficció per trobar el sentit

Encetem el curs amb una sala plena a vessar de lectores (i algun lector). “Memòria: com ens expliquem la nostra pròpia vida?” és el títol del primer trimestre que iniciem amb la lectura d’El sentit d’un final de Julian Barnes.

En Marc Martínez Garcia ens adverteix, només començar el Cafè, que tota obra literària és ficció. Abans de decidir com expliquem una història personal, abans de furgar en la memòria per trobar els fets que volem explicar, ens sotmetem de bon principi al llenguatge que ens obliga a ficcionar. Com deia Brossa, ens diu en Marc, “l’original és el silenci, les paraules són la còpia”: per tant, l’obra literària mai podrà ser la realitat mateixa i sempre estarà distorsionada en algun sentit.

Tot això ja ens sona de quan l’Antonio Monegal va venir a parlar-nos el curs passat de guerra en la literatura. Però amb Barnes afegim un ingredient a l’olla: la mal·leabilitat de la memòria i la seva relativitat.

Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿Amb quina freqüència l’arreglem, l’embellim i n’esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos.

El sentit d’un final de Julian Barnes
(Barcelona: Angle Editorial, 2012, pàg. 104)

L’Anna Penalva, fan de Barnes, ens explica que molts dels llibres de l’autor giren en torn de la idea de ficcionar la realitat ja que, per a ell, la ficció resulta més entenedora i còmode. Segons Barnes, la literatura ens diu “ella va fer això perquè…” i la vida real només ens mostra que “ella va fer això”. Potser per això, Barnes juga a buscar El sentit d’un final en la ficció, mostrant-nos, a la vegada, que en la vida real no el solem trobar i l’hem d’imaginar.

En Marc Martínez, l’Anna Penalva i també la Núria Ramis (organitzadora dels Cafès juntament amb en Gerard Segura) formen el Grup Relat, un grup d’Humanistes d’últim curs format expressament per parlar d’El sentit d’un final, de Barnes i de les obres que hi tenen a veure. Amb ells hem passat una hora llarga comentant la novel·la que avui ens ocupava, que ens havia colpit a la majoria i que no tenia un final clar (cadascú ha explicat la seva versió). També amb ells continuarem donant voltes a les múltiples maneres de relatar la pròpia vida el mes que ve amb Sándor Márai i L’última trobada.

Adjuntem al post un text d’en Marc on resumeix la seva intervenció. Us pot resultar interessant per encarar també la resta de lectures del trimestre. Per als que us hagueu enamorat de Barnes, aquí teniu també les referències als altres llibres de l’autor dels que ens va parlar l’Anna:

  • Català: Barnes, Julian, El lloro de Flaubert, Barcelona: LaButxaca, 2010.
    Castellà: Barnes, Julian, El loro de Flaubert, Barcelona: Anagrama, 2015.
    Anglès: Barnes, Julian, Flaubert’s parrot, London: Vintage P., 2009.
  • Castellà: Barnes, Julian, Niveles de vida, Barcelona: Editorial Anagrama, 2014.
    Anglès: Barnes, Julian, Levels of life, London: Vintage P., 2014.

Fins el mes que ve i bona lectura!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s