‘L’acusació’, de Bandi

El segon cafè literari del 2018 tingué lloc el passat dimecres 28 de febrer i tractà sobre L’acusació, de Bandi («cuca de llum», en coreà). En aquesta ocasió, el convidat fou un dels traductors de l’obra (tant al català com al castellà), el també escriptor i Professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, Hèctor López Bofill.

56139C62-D5E7-4E9B-88FE-E7D9EF2F1162

El llibre consta de 7 contes escrits entre 1989 i 1995 (la majoria redactats el 1993) i tots tenen un element en comú: a partir d’elements de la vida quotidiana, de vivències familiars i/o d’amistat, s’explica una història ambientada a Corea del Nord i de final sempre trist, on els petits herois insignificants s’enfronten a la perversió del règim, en el que sempre és un clar exercici d’abús de poder de l’Estat sobre l’individu.

Aquests abusos són generalment duts a terme pels responsables del Partit dins cada comunitat (laboral i veïnal, especialment) i el Bowibu, la policia política del règim. Les víctimes són gairebé sempre treballadors que cauen en desgràcia o ciutadans que viuen situacions patèticament injustes.

Amb una clara i atractiva exposició, López Bofill féu esment d’aquells temes que els mateixos contes i el procés de traducció li suggerien, així com indagà en la figura de Bandi i en la cultura i en la política coreana. A grans trets, la ponència tocà els següents temes:

En primer lloc, López Bofill ens posà en context; féu cinc cèntims sobre la realitat política de Corea del Nord i aprofità la seva experiència al país com a turista com a base per a explicar-nos la realitat social d’aquell país, sempre hermètic (com és d’imaginar, també amb els turistes). Aquesta experiència tingué lloc durant el seu viatge de noces amb la seva dona, Hye Young Yu (l’altra traductora de l’obra), de nacionalitat sudcoreana. S’albergaren en una regió turística ad hoc per a turistes sudcoreans, a Kŭmgangsan (o Muntanyes Diamant), i que funcionà de 1998 a 2008. López Bofill ens explicà alguna anècdota relacionada amb aquest viatge.

09DIAMOND-01-superJumbo-v2

‘Vista general de Kumgang’, del pintor paisatgista coreà Jeong Seon (s. XVIII).

En segon lloc, el traductor comentà el mateix procés de traducció: com ell i la seva dona havien rebut la proposta de les editorials Periscopi i Libros del Asteroide i com s’havien barallat amb el text (traduït directament del coreà) per confegir les dues obres. I quan diem dues obres, ho diem a propòsit: una de les coses que López Bofill destacà fou que els resultats de les traduccions, al català i al castellà són, gairebé, dos llibres diferents.

Tal i com també és narrat a l’epíleg, s’explicà a continuació el periple que (oficialment) l’obra passà abans de poder ser publicada. Segons l’editor sudcoreà de l’obra, aquesta sortí clandestinament del país, amagada entre llibres de propaganda del règim, gràcies a les gestions que una exiliada resident a Corea del Sud i parenta de Bandi pogué fer.

Si Bandi és encara viu, o si resideix encara a Corea del Nord és una dada que segurament mai arribarem a esclarir del tot. Del que no hi ha cap dubte, ens explicà López Bofill, és que tant pel vocabulari emprat com pel grau de coneixement del funcionament de l’Estat, Bandi no és només sens dubte nordcoreà sinó que ha tingut un paper relativament important dins el règim. Capítols com «La capital de l’infern», on es narra l’Esdeveniment nº I (un viatge del líder Kim-Il Sung que paralitza per complet les vies de comunicació del país) o «L’escenari», conte que s’ambienta parcialment en un assaig d’un grup de teatre de l’exèrcit, així fan creure-ho.

Kim_Il-sung

Poster de propaganda de Kim Il-Sung [Foto CC BY 2.0 by yeowatzup, via Wikimedia Commons].

Els contes, explicà el traductor, constaten el funcionament de la societat a partir de castes, de la prevalència de l’Estat/comunitat per davant del treballador/individu. Aquest sistema, defensà, pot ser qualificat de comunista però és sobretot basat en el confucianisme, un conjunt de doctrines filosòfiques, morals i polítiques. Aquest pensament s’expandí des de la Xina fins a Corea, on ha esdevingut la base filosòfica de la seva societat.

Un altre element que també es comentà fou el tòpic en la literatura coreana (i en la literatura asiàtica en general) de l’harmonia dels humans amb la natura, present en els contes amb les constants mencions als elements naturals i, especialment, amb el poder singificatiu de què es dota els arbres. El concepte d’utopia a l’Àsia oriental, comentàrem, té a veure amb la conversió de l’home en un element natural més: perdre’s en la natura i fusionar-s’hi en contraposició al concepte d’utopia occidental, basat en la construcció comunitària de societats més justes. A més, l’obra La vegetariana, de la sudcoreana Han Kang (publicada per Rata_Books), fou recomanada tant per una assistent al cafè com per l’autor.

Fruit de l’interès d’una de les assistents, López Bofill també explicà breument el funcionament de la llengua coreana. A pesar de la divisió política, la llengua coreana segueix tenint una integritat encara que, al Nord, es decidís simplificar-la i purificar-la de les paraules provinents del xinès. La llengua és una llengua altàica, no tonal (com per exemple ho és el xinès) i està dotada d’un alfabet fonètic, a diferència de moltes altres llengües de la regió.

Koreandialects

Mapa dels diferents dialectes coreans [Foto © Zorion, CC-BY-SAWikimedia Commons]

Finalment, el paper del que ara és conegut com a postveritat o fake news en el si del règim (especialment a propòsit del capítol «El bolet vermell», on el periodista Ho Yunmo, més conegut com Ho El Bola, ha d’escriure una notícia falsa sobre la represa de la producció de la fàbrica de pasta de soja de la seva regió) i les singulars relació d’amor, amistat i de família que s’estableixen en aquella societat foren també comentades. Cridà especialment l’atenció saber que una mare o un pare, en esdevenir-ho, deixen de ser anomenats pel seu nom, i són interpel·lats sota la fórmula: «mare/pare de…».

Aquest llibre suposa una immersió en la vida quotidiana, real i trista, del règim nordcoreà. Amb espai per a la tendresa però sobretot per a la cruesa, Bandi evoca la realitat d’un sistema que sembla haver traït aquells qui somiaren en una societat més justa en el moment de la instauració del règim, a principis dels anys 1950. Una mostra d’aquest desencís del qual Bandi sembla formar part és el final del conte «La vida del cavall tresor», on Sol Yong-su és trobat mort després d’haver talat l’arbre que plantà com a commemoració de la seva adhesió al partit.

L’acusació funciona gairebé com un diari íntim, com a l’últim espai d’intimitat per a poder explicar a algú la veritat opressora del dia a dia nordcoreà; un espai on poder denunciar (encara que sigui a través de la ficció) allò que no és possible fer-ho en l’esfera pública. Però Bandi llança un missatge esperançador per boca de Kyong-hun, el protagonista del conte «L’escenari», quan aquest diu al seu progenitor, comissari del Bowibu: «Pare, heu de saber que en un escenari, com en el que jo era, el teló sempre acaba caient».

 

Per a més informació sobre l’obra, recomanem també la visualització de la xerrada entre Antonio Monegal i Manel Ollé el passat mes de juliol al CCCB: Veritat i ficció en la distopia totalitària. D’Orwell a Bandi.

 

Anuncis

Un pensament sobre “‘L’acusació’, de Bandi

  1. Retroenllaç: ‘Andrea Víctrix’, de Llorenç Villalonga | Cafès Literaris de Casa Orlandai

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s