‘Les closes’, de Maria Àngels Anglada

El dimecres 27 de juny tingué lloc el darrer cafè literari del curs, que comptà amb la presència de 17 assistents. Susanna Rafart i Corominas, poeta i autora de prosa de ficció i assaig, vingué a parlar de l’obra de Maria Àngels Anglada i, més concretament, de la seva primera novel·la, Les Closes. Començada l’any 1974, meresqué el Premi Josep Pla de 1978 i és la primera entrega d’una trilogia que homenatja el paisatge proper i que és completada per No em dic Laura (1981) i L’agent del rei (1991).

Nascuda a la plana de Vic però estretament vinculada a la plana de l’Empordà, la presència dels elements naturals en la narrativa d’Anglada, ja poètica de per si, demostra la importància que l’autora dóna al paisatge. Susanna Rafart, conscient d’aquesta característica, apropà Les Closes als assistents de l’acte fent-la dialogar amb l’obra poètica de l’autora i proposant una lectura presencial de fragments del llibre que així ho il·lustressin.

Les closes

Fotocomposició amb l’autora i la darrera edició de ‘Les Closes’, publicada per L’Avenç (2018)

Maria Àngels Anglada tan sols havia escrit en poesia fins al moment de confegir Les Closes. El canvi de registre tingué un clar motiu: en conèixer la història d’una avantpassada del seu marit, l’autora sentí la necessitat d’escriure-la i veié que la prosa s’adequaria millor al seu projecte. Dolors Batlle (Dolors Canals a la novel·la) havia estat acusada de l’assassinat del seu marit, Tomàs Moragues, l’any 1866 a la casa familiar, Les Closes, al municipi de Vilacolum (Vilasirvent, en la novel·la).

L’exercici que duu a terme Anglada és el de tractar de reconstruir la història de l’ascendent del seu marit, «l’ombra darrere el nom» que és Dolors Canals, tot intentant descobrir la veritat i fent que sigui el temps el qui articuli la memòria: una de les altres característiques comunes en l’obra angladiana. Així, l’autora confegeix una mena de nissaga familiar on, darrere la història d’un personatge, podrem trobar el bategar de la història, un petit retrat del moment.

Les closes Destino

Primera edició del llibre. [Foto via Els orfes del Senyor Boix].

La recerca d’aquesta veritat, seguint la tesi de Rafart, té lloc a través de dos girs, un de formal i un altre de caire més estilístic. En primer lloc, la multiplicitat de les veus narratives i la seva diferent procedència i forma d’expressió. Cada capítol ens apropa a Dolors Canals d’una manera distinta: a través dels testimonis orals d’una criada i de la seva àvia, mitjançant documents jurídics i cartes que troba a la casa familiar, servint-se d’articles de diari de l’època o, més lliurement, duent a terme una reconstrucció literària dels fets. La biografia i trajectòria vital de Dolors Canals quedaran, doncs, traçats gràcies a un calidoscopi que ajudarà el lector a conèixer-ne tot l’aspectre.

En segona instància, fent d’un paisatge, un mite. Recuperar la història de Dolors Canals no pot tenir lloc, al parer d’Anglada, sense reivindicar l’espai on els fets han passat. En un moment en el qual l’Empordà es començava a veure amenaçat per la creixent urbanització (especialment degut al turisme), l’autora va voler dotar d’un pes, d’un teixit de memòria, un paisatge qualsevol. Narrant la història tot humanitzant el paisatge en el qual es desenvolupa, Anglada busca crear un llegat: posar en valor i vetllar pel manteniment de l’escenari de la novel·la. Un paisatge qualsevol que, com tots els racons viscuts, té la seva pròpia història i es veu amenaçat si no es mitifica. Un paisatge que és ètic i cohesionador, que explica també una història, una cultura i una llengua compartides i que, com passa en totes les seves obres, respon a un compromís amb la memòria històrica i a la consciència de la responsabilitat cívica que té com a narradora.

6.Closes_1280x960

Instantània del paisatge evocat a ‘Les Closes’. [Foto via Espais escrits – Mapa literari català].

No voldríem acabar la breu ressenya de la ponència sense fer menció d’altres trets importants de Les Closes. Per exemple, Rafart posà en valor el paper protagonista de les dones en l’obra: no només el paper de Dolors Canals com a dona forta sinó també les dones com a testimonis i parts importants d’històries que (desgraciadament en la majoria de casos) acaben essent escrites pels homes. Recuperar la història de Dolors Canals i atendre als testimonis de les seves serventa i néta és fer justícia i recuperar la veritat enterrada abans que es perdi per sempre.

El mar, i més concretament el Mediterrani, és un dels altres escenaris recorrents en l’obra angladiana i, si bé no és directament present a Les Closes, en aquesta obra sí que hi besllum una filiació a aquest. Les obres d’Anglada, fortament influenciades pels models clàssics i per l’italià, construeixen un pont de cultura mediterrània on, per exemple, els paisatges que hi són descrits (siguin a la vora del mar que siguin) són compartits. L’autora es lliga així a una tradició que tenyeix Catalunya: l’ús i la porositat del llenguatge emprat en els seus textos confirmen i conformen la mitificació d’un espai i una història, a priori, qualsevols.

Anglada creia que escriure és veure com la història s’esmuny; cal remenar per retrobar-la.

 

Per a més informació:

– ‘Elogi de Maria Àngels Anglada’, la Lliçó inaugural curs 1999-2000 Universitat de Girona a càrrec de Valentí Puig.

– La biografia i altres recursos a Escriptors.cat i a la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada.

Ruta literària pel paisatge de Les Closes, Espais Escrits – Mapa Literari Català.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s