‘La ‘niña gorda”, de Santiago Rusiñol

Dimecres 19 de desembre vam tancar el cicle ‘Inquietuds, humor i estranyament’ amb la ponència sobre La ‘niña gorda’, de Santiago Rusiñol. Seguint un format no gaire habitual als Cafès, presenciàrem la conversa entre Margarida Casacuberta, professora de Filologia Catalana a la UdG i experta en Rusiñol, i Joan Ferrús, humorista i subdirector de la revista El Jueves. Tot i que s’intentà gravar la conversa en vídeo, degut a problemes tècnics no acabà essent possible.

acf5a55d-718c-43c7-b45c-017884459e63

Margarida Casacuberta intervenint durant la sessió. © Teresa Muñoz Lloret.

La sessió, que comptà amb la presència d’una quinzena d’assistents, començà amb una breu explicació de l’argument de l’obra per part d’en Ferran. La Niña –personatge del qual mai en sabrem el nom real– és una noia que neix al barri de Gràcia de Barcelona, filla d’en Giordano Bruno –lliurepensador i repartidor d’entregues, no l’astrònom i filòsof italià– i na Narcisa, mestressa de casa. La criatura neix amb una particularitat: creix i –sobretot– s’engreixa, a una velocitat desmesurada.

Quan la Niña arriba a la quinzena d’edat, el seu pare es retroba amb un vell conegut, el qual acaba de retornar de Buenos Aires, on feia de domador de circ. En conèixer la filla de Giordano, aquest li proposa engreixar-la encara més i ensenyar-la com a fenómeno de circ. Amb la creació d’aquesta companyia circense comença una història tràgica en la qual participaran d’altres personatges com ara el tatuat, la tia valenciana o el gravador. La Niña serà la font de riquesa de la companyia, que rondarà amb èxit dispar per diferents indrets del País Valencià, Múrcia i Saragossa i experimentarà una felicitat minvant de tots els personatges –menys de la Niña, que se sentirà sempre incompresa–.

lanic3b1agorda

Fotocomposició d’elaboració pròpia.

Un cop feta l’anàlisi completa de l’argument de La ‘niña gorda’ –més extensa que l’aquí exposada–, entre d’altres coses Margarida Casacuberta ens emmarcà la novel·la des d’un vessant històric i dins la pròpia obra narrativa de l’autor. D’una banda, podem emmarcar històricament l’obra en la disputa entre el Noucentisme i el Modernisme per tal d’imposar-se com a forma d’expressió estètica dominant a principis de segle XX a Catalunya.

De l’altra, –i coincidint amb aquesta circumstància– La ‘niña gorda’ forma part d’una trilogia[1] de Santiago Rusiñol que pretén carregar contra el Noucentisme. El català de la Manxa (1914), tracta les relacions Catalunya-Espanya i la baralla sobre l’hegemonia política; La ‘niña gorda’ (1917), carrega contra la construcció social al marge de la realitat –el bovarisme–, en una clara contraposició amb La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors; En Josepet de Sant Celoni (1918), és una novel·la picaresca amb afany de denúncia de la corrupció política. 

08fdd24b-02d4-45c3-9518-5336de68b737

Joan Ferrús intervenint durant la sessió. © Teresa Muñoz Lloret.

En Joan Ferrús, per la seva banda, ens parlà sobretot de la dimensió humorística de l’obra. En destacà, d’una banda, els recursos i girs lingüístics, gràcies als quals Rusiñol aconsegueix fer arrencar més d’un somriure al lector tot i la crueltat d’allò narrat. De l’altra, ressaltà les seves qualitats esperpèntiques i expressionistes, així com assenyalà com una de les seves claus la utilització de l’humor negre: Rusiñol fa que els personatges negatius passin per situacions negatives.

Com hem comentat, la Niña és un personatge desgraciat del qual tots els altres personatges s’aprofiten. És per aquest motiu que Rusiñol en parla tan tendrament: ell s’hi identifica. La incomprensió de la Niña és la mateixa incomprensió que pateix l’artista modernista que ell representava. Seguint la mateixa estela, els animals del circ, els quals haurien de ser feres, són presentats amb unes qualitats molt més humanes i positives que les de la majoria dels personatges humans. 

Per acabar amb el resum, també volem remarcar que van ser comentats amb extensió altres aspectes de l’obra com ara el ja esmentat bovarisme –tant de la Niña com el del mateix Giordano Bruno–, la pulsió possessiva que tenen molts dels protagonistes sobre la Niña –i vist amb ulls del segle XXI, amb escenes de clara violència de gènere incloses– o la importància del cos en l’obra: el model burgès i romàntic venera la dona malalta (fins al punt de matar-la a través de la representació del mite d’Ofèlia), al mateix temps que el model femení dels espectacles del Paralelo eren les dones grasses…

Per a més informació:

— — —

[1] Aquesta trilogia ha estat publicada recentment per l’editorial L’Avenç; l’any 1991 Quaderns Crema va editar La ‘niña gorda’ dins el seu intent per recuperar la tradició literària catalana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s