10 lectures per fugir de la ‘nova normalitat’

El confinament ens ha permès rellegir llibres o poder fer aquelles lectures que teníem pendents i per les quals mai trobàvem el moment adequat. Per aquest motiu les nostres deu propostes, més que novetats estrictes –que també n’hi ha–, són més aviat lectures de les quals ens hauria agradat sentir-ne a parlar més o a les que volem ajudar a no caure en l’oblit del mercat literari.

  1. Una bonica història, farcida de referències literàries, en la que la protagonista es veu obligada a superar la mort d’un gran amic i, a més, a fer-se càrrec del seu gos: L’amic / El amigo, de Sigrid Nunez.

     

  2. Una de les set relectures dels Pecats capitals –escrites per noves veus de l’assagisme català– a la col·lecció homònima de l’editorial Fragmenta: La ira, de Raül Garrigasait.

    La ira

  3. Una bona primera novel·la en la que un retorn a casa converteix en present el passat i engega una reflexió sobre la pròpia identitat: Atrapa la llebre / Atrapa a la liebre, de Lana Bastašić.

  4. Un clàssic rus fins ara inèdit en català; una història d’amor malaltís en una terra de grans passions: El braçalet de granats, d’Aleksandr Kuprín.

    El braçalet de granats

  5. Una novel·la que, amb una veu narradora exquisida, es pregunta per les repercussions que pot causar un fet tràgic i inesperat: Rewind, de Juan Tallón.

    NH640_Rewind.indd

  6. Una veu narradora, gairebé contista, que sedueix sigui quina sigui la lectura que se’n triï. La natura exposada / Els peixos no tanquen els ulls / El pes de la papallona, d’Erri de Luca.

  7. Una exploració sobre la pròpia identitat i el pes del passat familiar: una genealogia que comença a Gos (La Noguera) i que discorre per Barcelona, França i el Canadà. Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine.

    Fugir era el més bell que teníem

  8. Un interessant i documentat assaig sobre una de les grans veus narratives catalanes: Víctor Català, l‘escriptora emmascarada, de Margarida Casacuberta.

    coberta_victor_catala_Maquetación 1

  9. Una d’aquelles novel·les que, si la llegíssim traduïda d’una altra llengua, ens preguntaríem: «i per què no hi ha ningú que escrigui així, en català?». Mal bon pare, de Sergi Pons Codina.

    Mal bon pare

  10. Una novel·la negra amb tints de novel·la políticade memòria que fa especial èmfasi en la violència –també econòmica i cultural– que s’acarnissa amb el cos de les dones: pequeñas mujeres rojas, de Marta Sanz.

pequeñas mujeres rojas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s