Cicle Tardor 2020

«Errar» i darrera sessió del cicle «Per sobre el silenci»

«Errar»

Malgrat que en aquest cicle entendrem el verb «errar» com a «anar a l’atzar, d’una banda a l’altra», no renegarem de les accepcions «equivocar, no encertar» o «desviar-se de la veritat». Llegirem tres obres que, des d’aproximacions diferents, ens faran reflexionar sobre el sentiment de pertinença, el viatge o les fronteres invisibles amb què convivim diàriament. Concretament, ho farem a través d’una obra fragmentària i discontínua, una crònica personal sobre l’arrelament i una reflexió sobre totes les fronteres que s’entrecreuen a la Franja de Ponent.

Dimecres 7 de d’octubre: Cos/Los errantes, d’Olga Tokarczuk (Rata/Anagrama). Ponència a càrrec de Pier Manchia Benito, investigador cultural independent.

A mig camí entre el relat de viatges, la novel·la autobiogràfica ficcionalitzada, i el catàleg enciclopèdic d’aquell gabinet de curiositats que és el nostre món, Cos/Los errantes té com a unitat narrativa fonamental el fragment i com a única llei estructural la discontinuïtat. L’escriptura de Tokarczuk funciona com un mecanisme de narració centrífuga; només desplegant una lectura igualment centrífuga i fragmentària podem copsar tots els matisos de la paraula ‘errància’ que s’entrellacen de manera aparentment caòtica a la novel·la.

 

Dimecres 28 d’octubre: La pell de la frontera, de Francesc Serés (Quaderns Crema). Ponència a càrrec de l’autor.

Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats. Els protagonistes del llibre conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.

 

Dimecres 25 de novembre: Si aquest carrer fos meu, d’Stefanie Kremser (1984). Ponència a càrrec de l’autora.

Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui, en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d’una experiència: multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques. Kremser convida qui la llegeix a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s’és d’un lloc concret i definit.

Foto © Cristina Calderer / Diari Ara.

 

«Per sobre el silenci» (recuperació sessió posposada)

No descobrirem res de nou si afirmem que la història l’escriuen els vencedors: qui controla les estructures de poder controla els discursos oficials. En aquest cicle, ens aproparem –mitjançant un assaig de reflexió íntima, un llibre de testimonis i una novel·la– a col·lectius minoritzats que, discriminats per raó de sexe, d’origen o d’estatus social, o bé no han tingut veu o bé sempre han parlat per ells.

Dimecres 16 de desembre: El cor és un caçador solitari (L’Altra / Seix Barral). Ponència a càrrec de Martha Tennent, doctora en llengua anglesa, acadèmica, docent i traductora.

El cor és un caçador solitari (1940) és l’opera prima de Carson McCullers. Ambientada en una petita ciutat del Sud dels EUA, l’autora narra la història d’un grup de persones –amb la figura del sordmut John Singer com a personatge central– que, essencialment, comparteixen la solitud, la marginalitat i el refús d’una societat que els ignora; però que també ens revela la necessitat que totes les persones tenim de ser compreses i de sentir-nos estimades.