Cicle Primavera 2022: «Personatges desencaixats»

Sempre és un bon moment per parlar de persones que no encaixen dins la societat en la qual els ha tocat viure. No només per la seva recurrència com a tema literari, sinó perquè el moment històric, el lloc i la situació en què es (re)produeixen poden ser molt diversos entre si. I és que, malgrat aquestes diferències, tots tenen en comú que la seva forma de ser i de viure els porta a la marginació i, moltes vegades, al sofriment.

En aquest cicle ens endinsarem en el món de tres personatges desencaixats, des de les seves peripècies més còmiques i inversemblants fins a les seves emocions i lluites psicològiques i morals més profundes contra l’ordre establert.

*Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Dimecres 25 de maig. Apunts del subol. Fiódor Dostoievski (1864) (Angle/Cátedra). Ponent: Miquel Cabal Guarro, traductor de l’obra i professor de Traducció i de Literatura russa del segle XX a la UB i la UPF.

Escrita en un moment d’enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, Apunts del subsol reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari –en lluita constant amb si mateix– manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real.

Dimecres 29 de juny. L’ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys (1966) (Edicions 62/ Lumen/Debolsillo). Ponent: Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora de literatura comparada. 

Si bé Jean Rhys narra la vida d’Antoinette Cosway, la primera senyora de Rochester –l’enigmàtic personatge de la novel·la Jane Eyre: l’esposa que va viure tancada a les golfes de Thornfield Hall–, aquesta no és pas una simple continuació del personatge esbossat per Charlotte Brontë –com tampoc és L’ampla mar dels Sargassos un pastitx enginyós de Jane Eyre. Gràcies a la imaginació i a la impecable escriptura de l’autora, assistirem a la recerca d’un món propi d’un dels personatges femenins més esquinçats i fascinants de la literatura del segle XX.