Cafès 2019

3r cicle: ‘Literatura catalana contemporània d’autoria’

Llegir qualsevol tipus de text literari és també accedir a estructures de pensament fins aleshores desconegudes. És més, una de les claus per al bon funcionament d’una obra és la capacitat de transportar-nos a situacions ‘irreals’ preservant intacta la seva credibilitat. Centrant-nos més en els projectes i processos de creació literaris que en una obra en concret, ens deixarem amarar per tres veus de la literatura catalana contemporània.

Dimecres 30 d’octubre: Guim Valls. Lectura proposada: La mà dins la roda (Viena Edicions).

Guim Valls Soler és un poeta i rapsode barceloní. Ha publicat els llibres de poemes Quincalla del segle i La mà dins la roda (Premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2016). Membre del grup d’acció i d’improvisació poètica Nicomedes Mendes, també participa en lectures, recitals i performances poètiques.

Dimecres 27 de novembre: Irene Solà. Lectura proposada: Canto jo i la muntanya balla (Editorial Anagrama).

Irene Solà Sàez és una poeta, narradora i artista osonenca. Després d’haver guanyat el Premi Amadeu Oller de poesia amb Bèstia i el Premi Documenta amb Els dics, Canto jo i la muntanya balla (2019), Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2018, l’ha consagrada com una de les veus més fresques i potents de la narrativa catalana contemporània.

Dimecres 18 de desembre: Josep Maria Miró. Lectura proposada: Temps salvatge (Arola Editors).

Josep Maria Miró Coromina és un dels autors i directors teatrals catalans més reconeguts. Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, els seus textos han estat traduïts a una vintena de llengües i representats a més de trenta països. Temps salvatge (2018), estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, és la seva darrera obra.

 

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — 

 

2n Cicle: ‘Els Balcans’

Aquest segon trimestre de 2019 farem un viatge als Balcans. En lloc de submergir-nos en la literatura sobre la guerra que hi ocorregué fa un quart de segle, tractarem de descobrir autors nascuts en aquesta àrea geogràfica. Ho farem a través d’un clàssic d’Ivo Andrić, de set relats biogràfics redactats a la manera de Borges i d’una novel·la sobre l’exili escrita per una refugiada de l’esmentada guerra.

Dimecres 24 d’abril. Una tomba per a Boris Davidovič, de Danilo Kiš. Ponència a càrrec de Simona Škrabec, escriptora, filòloga, estudiosa de la teoria literària i traductora. (Cat.: Angle Editorial / Cast.: Acantilado).

Una tomba per a Boris Davidovič és un contrallibre dels records d’infantesa que van marcar Danilo Kiš. Els seus set relats van ser construïts per tal de despertar la consciència sobre els crims de l’estalinisme entre els qui s’entestaven a ignorar el preu d’aquella utopia millor. Però compte, no ens trobem davant d’un retrat del Gran Terror estalinià, sinó d’una anàlisi feta des de la deducció com a mecanisme literari: tal com feia Jorge Luis Borges, Kiš s’oposa a la descripció realista, obligant el lector a involucrar-se en l’escena.

Dimecres 29 de maig: El pont sobre el Drina, d’Ivo Andrić. Ponència a càrrec de Jaume Muñoz Jofre, historiador. (Cat.: Grup 62 / Cast.: RBA / Debolsillo)

El pont sobre el Drina és l’obra per la qual Ivo Andrić guanyà el Premi Nobel de Literatura l’any 1961 –de fet, és l’únic escriptor dels països ex-iugoslaus guardonat–. En aquest text, Andrić no només reconstrueix la història d’aquest pont ubicat a l’actual ciutat bòsnia de Visegrad sinó que és capaç, a través de les diferents situacions i personatges, d’explicar-nos la realitat social en aquest territori des que hi arribaren els otomans.

Dimecres 26 de juny: El Museu de la Rendició Incondicional, de Dubravka Ugrešić. Ponència a càrrec d’Àlex Matas Pons, professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la UB. (Cast.: Alfaguara)

El Museu de la Rendició Incondicional és una novel·la sobre l’exili i la memòria. Berlín, en aquesta novel·la de l’escriptora croata Dubravka Ugrešić, és l’indret que acull un bon grapat de refugiats provinents de diversos països europeus. La ciutat és aquí el lloc des d’on el desplaçat pot pensar-se nostàlgicament, on pot raonar sobre l’enyorança dels paisatges destruïts del seu passat.

 

1r Cicle: ‘Amb veu de dona’

Sovint en el cànon literari, en els catàlegs de les editorials, en les llistes de guardons literaris o en les propostes llançades des dels clubs de lectura, les dones hi són infrarepresentades. I, d’altres vegades, només és publicitada aquella literatura escrita per dones que contingui explícitament reivindicacions feministes. Aquest trimestre, amb el cicle ‘Amb veu de dona’, ens deixarem transportar per la veu de dones amb un gran talent narratiu. Però compte, no reivindiquem la lectura de les seves obres perquè siguin dones ni, encara menys, perquè tractin uns suposats temes de dones. El que pretén el cicle és denunciar la necessitat d’haver de fer una proposta com aquesta: tractar de fer d’eco de veus sovint massa poc escoltades.

Dimecres 30 de gener: Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan. Ponent: Meritxell Joan Rodríguez, investigadora de Cartografies literàries de la Mediterrània a la UB.

En un to sincer i en ocasions dolorós, Res no s’oposa a la nit gira entorn de la reconstrucció del suïcidi de la mare de l’autora, Delphine de Vigan. Adoptant un paper pràcticament detectivesc, de Vigan anirà descobrint secrets familiars fins a elaborar el retrat d’una família desestructurada i traumatitzada. Més enllà de l’intent de resoldre una mort misteriosa, aquesta obra és també l’intent de retratar la complexitat de l’existència; la forma en què l’autora tanca velles ferides i fa les paus amb la seva mare.

Dimecres 27 de febrer: Secundaris, de Núria Cadenes. Ponent: Núria Cadenes, autora del llibre.

Per tal de commemorar els 200 anys de Frankenstein de Mary Shelley, l’Editorial Comanegra llançà la col·lecció “Matar el monstre”: set novel·les que transcorren a Barcelona en un any en concret, del 1818 al 2018. A Secundaris, la novel·la corresponent al 1992, Núria Cadenes construeix una visió de la ciutat comtal ben allunyada de l’efervescència global i cosmopolita que suposaren els Jocs Olímpics. D’una banda, opta per la reterritorialització de la ciutat, emplaçant la trama en un nivell local –el barri–. D’altra banda, escull com a protagonistes de la història personatges humils, de la Barcelonota, recuperant per a la llengua catalana uns personatges que durant la segona meitat del segle XX quedaren més associats a la tradició literària en llengua castellana.

Dimecres 27 de març: Estimada vida, d’Alice Munro. Ponent: Dolors Udina, traductora d’Alice Munro al català.

Coincidint amb la publicació de la cinquena obra traduïda al català d’Alice Munro, ¿Qui et penses que ets?, llegirem els deu contes i les quatre peces autobiogràfiques d’Estimada vida: la darrera obra de l’escriptora canadenca. Guanyadora del Premi Nobel de Literatura de 2013 en ser considerada «Una mestra del relat curt contemporani», dels contes d’Alice Munro en destaca la seva revolucionària manera d’avançar i retrocedir temporalment al llarg de la trama. Emplaçades sovint al seu Ontario natal, les seves històries exploren la complexitat humana i els misteris continguts en els més petits fragments de qualsevol vida.