Cicle Hivern 2022. Nacions perifèriques, cultures subalternes

Sovint reduïdes al folklore, a l’anècdota entranyable o a la mera singularitat d’un tot major, les expressions culturals dels subjectes polítics que conviuen en inferioritat de condicions amb les d’un altre acostumen a ser estudiades com allò altre enlloc de ser preses en consideració pel què són. I els seus productes literaris –com així la salut i el prestigi de la llengua pròpia– no se n’escapen. En aquest cicle ens aproparem a les nacions perifèriques o cultures subalternes a partir de tres ben properes: la catalana, la basca i la gallega.

* Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els Cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres 2 de febrer: Cultura catalana. Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster (Edicions 62). Ponent: Anna Esteve Guillén.

Aprofitant la celebració de l’Any Joan Fuster –en ocasió del centenari del seu naixement–, llegirem l’obra d’un dels escriptors i pensadors més importants del segle XX als Països Catalans. Especialment prolífic com a assagista, la força de la seva obra va depassar l’àmbit literari i va projectar-se sobre la vida cultural i cívica de tot els territoris catalanoparlants.

Dimecres 23 de febrer: Cultura gallega. Arraianos, de Xosé Luís Méndez Ferrín (Editorial Ronsel / Hoja de Lata). Ponent: Antón Blanco Casás, Professor Lector de Llengua i Literatura Gallegues a la UB.

Arraianos (1991) ens trasllada a la frontera difusa entre la Galícia interior i el nord de Portugal, territori de meigas, de pluja i del granit dels casalots pairals. En deu relats Ferrín ens submergeix en el seu univers particular, inquietant com el núvol que de sobte cobreix els protagonistes d’aquestes històries. A Raia és la línia invisible que separa els habitants de Galícia i Portugal, terra plena d’història de contraban, lluites de poder, caciquisme i sotmetiment a les autoritats.

Dimecres 30 de març: Cultura basca. Los pasos incontables, de Ramon Saizarbitoria (Erein). Ponent: Aritz Galarraga, crític, escriptor i professor de literatura basca.

La novel·la Hamaika pauso (1995) es desenvolupa en dos plànols, el que explica la detenció, la condemna i l’afusellament de Daniel Zabalegi, transsumpte d’Anjel Otaegi, afusellat el 1975; i el que, paral·lelament, aprofundeix en les alegries i tribulacions –o, altrament dit, en l’educació sentimental, literària i política– d’una generació que, en els darrers anys del franquisme, rondava els vint-i-cinc o trenta anys.