Cicle d’Hivern 2023: «La immortalitat de la tragèdia grega»

La tragèdia grega va viure l’època més esplendorosa a l’Atenes del segle V a. C., fa vint-i-cinc segles. Els seus personatges, trames i històries han estat vigents fins l’actualitat. Autors de totes les èpoques s’hi han abocat, l’han refet, adaptat i interpretat segons el moment històric i social que vivien.

En aquest cicle d’hivern farem un viatge a la Grècia Clàssica, a les seves apassionants tragèdies. Llegirem Antígona i Èdip Rei per després fer un salt a la literatura contemporània amb dues novel·les on de forma explícita o més tangencial fan referència a aquestes dues obres de Sòfocles.

Com va dir Sòfocles. “Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en ell mateix”.

Dijous, 26 de gener. Antígona i Èdip rei. Sòfocles. (Casa dels Clàssics-Bernat Metge/Gredos). Ponent: Raül Garrigasait. Escriptor i hel·lenista.

Escolta audio de la sessió

Comencem pel principi. Antígona símbol de lluita i determinació, víctima i heroïna alhora, desafia la llei i el rei per donar sepultura al seu germà mort en una lluita fratricida.  Èdip rei símbol de la recerca de la identitat i dels orígens d’un mateix  lluita contra un destí maleït. Pare i filla  protagonistes de la tragèdia en majúscules. En aquesta sessió llegirem els clàssics per entendre’ls tal i com van ser escrits.

Dijous 23 de febrer. La quarta paret. Sorj Chalandon. (Edicions de 1984/EntreAmbos). Ponent: Eva Hibernia, escriptora i pedagoga.

Escolta audio de la sessió

Un dramaturg francès decideix anar al Líban en plena guerra civil per portar a escena Antígona. Els personatges de la tragèdia seran representats per membres de cadascuna de les faccions que lluiten a mort en nom del seus déus. Busca, a través del teatre, un moment de pau dins d’una guerra cruent i fratricida.  En aquesta sessió mirarem el paral·lelisme entre la lluita fratricida de la tragèdia grega i la guerra del Líban i quin és el propòsit del teatre a la societat que l’envolta.

Dijous 23 de març. El elegido. Thomas Mann (Edhasa/DeBolsillo) Ponent: Pau Gilabert. Professor jubilat de tradició clàssica de la UB i escriptor.

Gregorius, fruit de l’incest dels seus pares que són germans, és abandonat recent nascut. Salvat i criat per uns pescadors i uns frares buscarà sempre el seu origen i lluitarà contra un destí maleït. En aquesta obra, Thomas Mann recupera una faula cristiana de l’edat medieval, el mite del Papa Gegorius i al mateix temps reescriu parcialment la tragèdia grega d’Èdip rei. Intentarem esbrinar quina part de la novel·la de Mann s’ha inspirat en Èdip i com l’ha fet evolucionar cap a una nova història.

Cicle Primavera 2022: «Personatges desencaixats»

Sempre és un bon moment per parlar de persones que no encaixen dins la societat en la qual els ha tocat viure. No només per la seva recurrència com a tema literari, sinó perquè el moment històric, el lloc i la situació en què es (re)produeixen poden ser molt diversos entre si. I és que, malgrat aquestes diferències, tots tenen en comú que la seva forma de ser i de viure els porta a la marginació i, moltes vegades, al sofriment.

En aquest cicle ens endinsarem en el món de tres personatges desencaixats, des de les seves peripècies més còmiques i inversemblants fins a les seves emocions i lluites psicològiques i morals més profundes contra l’ordre establert.

*Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Dimecres 25 de maig. Apunts del subol. Fiódor Dostoievski (1864) (Angle/Cátedra). Ponent: Miquel Cabal Guarro, traductor de l’obra i professor de Traducció i de Literatura russa del segle XX a la UB i la UPF.

Escrita en un moment d’enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, Apunts del subsol reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari –en lluita constant amb si mateix– manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real.

Dimecres 29 de juny. L’ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys (1966) (Edicions 62/ Lumen/Debolsillo). Ponent: Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora de literatura comparada. 

Si bé Jean Rhys narra la vida d’Antoinette Cosway, la primera senyora de Rochester –l’enigmàtic personatge de la novel·la Jane Eyre: l’esposa que va viure tancada a les golfes de Thornfield Hall–, aquesta no és pas una simple continuació del personatge esbossat per Charlotte Brontë –com tampoc és L’ampla mar dels Sargassos un pastitx enginyós de Jane Eyre. Gràcies a la imaginació i a la impecable escriptura de l’autora, assistirem a la recerca d’un món propi d’un dels personatges femenins més esquinçats i fascinants de la literatura del segle XX.