Cicle de Tardor 2022: «Cròniques d’una altra època»

Aquesta tardor llegirem clàssics del Segle XIX. Tres grans cronistes ens transporten, a través de novel·les de ficció, a importants fets històrics: la Revolució Francesa (1789), la Primavera dels Pobles (1848) i els intents d’enderrocament del regnat d’Isabel II d’Espanya (1863). Els moments històrics on es desenvolupen aquests relats són descrits i explicats des del realisme i alhora la quotidianitat dels seus personatges.

Flaubert i Dickens són coetanis, Pérez Galdós, és més jove, traductor i deixeble de Dickens. Tots tres tenen en comú l’afany per descriure moments històrics i inserir-los en la seva ficció. Són grans autors de la novel·la realista o del realisme literari.

Com va dir Gustave Flaubert. “No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure”.

Dijous, 27 d’octubre. L’educació sentimental, de Gustave Flaubert (1869). (Destino/Alianza). Ponent: Lluís Maria Todó. Novel·lista, traductor i professor universitari de la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra.

A través del seu protagonista, un jove de províncies i la seva vida al París de meitat del segle XIX, l’autor fa una crònica de l’agitació política i social de l’època, amb la revolució del 1848 anomenada també  Primavera dels pobles que va provocar la fi de l’Europa de la Restauració i del predomini de l’absolutisme.

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alianza). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Dèbora Cartañà i Bonvehí. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora de llengua i literatura castellana de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

Escolta l’àudio de la sessió:

Primera sessió del cicle «Personatges desencaixats»: Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Cicle Primavera 2022: «Personatges desencaixats»

Sempre és un bon moment per parlar de persones que no encaixen dins la societat en la qual els ha tocat viure. No només per la seva recurrència com a tema literari, sinó perquè el moment històric, el lloc i la situació en què es (re)produeixen poden ser molt diversos entre si. I és que, malgrat aquestes diferències, tots tenen en comú que la seva forma de ser i de viure els porta a la marginació i, moltes vegades, al sofriment.

En aquest cicle ens endinsarem en el món de tres personatges desencaixats, des de les seves peripècies més còmiques i inversemblants fins a les seves emocions i lluites psicològiques i morals més profundes contra l’ordre establert.

*Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Dimecres 25 de maig. Apunts del subol. Fiódor Dostoievski (1864) (Angle/Cátedra). Ponent: Miquel Cabal Guarro, traductor de l’obra i professor de Traducció i de Literatura russa del segle XX a la UB i la UPF.

Escrita en un moment d’enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, Apunts del subsol reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari –en lluita constant amb si mateix– manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real.

Dimecres 29 de juny. L’ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys (1966) (Edicions 62/ Lumen/Debolsillo). Ponent: Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora de literatura comparada. 

Si bé Jean Rhys narra la vida d’Antoinette Cosway, la primera senyora de Rochester –l’enigmàtic personatge de la novel·la Jane Eyre: l’esposa que va viure tancada a les golfes de Thornfield Hall–, aquesta no és pas una simple continuació del personatge esbossat per Charlotte Brontë –com tampoc és L’ampla mar dels Sargassos un pastitx enginyós de Jane Eyre. Gràcies a la imaginació i a la impecable escriptura de l’autora, assistirem a la recerca d’un món propi d’un dels personatges femenins més esquinçats i fascinants de la literatura del segle XX.