Cicle Tardor 2020: «Errar» i darrera sessió «Per sobre el silenci»
«Errar»
Malgrat que en aquest cicle entendrem el verb «errar» com a «anar a l’atzar, d’una banda a l’altra», no renegarem de les accepcions «equivocar, no encertar» o «desviar-se de la veritat». Llegirem tres obres que, des d’aproximacions diferents, ens faran reflexionar sobre el sentiment de pertinença, el viatge o les fronteres invisibles amb què convivim diàriament. Concretament, ho farem a través d’una obra fragmentària i discontínua, una crònica personal sobre l’arrelament i una reflexió sobre totes les fronteres que s’entrecreuen a la Franja de Ponent.
Dimecres 7 de d’octubre: Cos/Los errantes, d’Olga Tokarczuk (Rata/Anagrama). Ponència a càrrec de Pier Manchia Benito, investigador cultural independent.
A mig camí entre el relat de viatges, la novel·la autobiogràfica ficcionalitzada, i el catàleg enciclopèdic d’aquell gabinet de curiositats que és el nostre món, Cos/Los errantes té com a unitat narrativa fonamental el fragment i com a única llei estructural la discontinuïtat. L’escriptura de Tokarczuk funciona com un mecanisme de narració centrífuga; només desplegant una lectura igualment centrífuga i fragmentària podem copsar tots els matisos de la paraula ‘errància’ que s’entrellacen de manera aparentment caòtica a la novel·la.
Dimecres 28 d’octubre: La pell de la frontera, de Francesc Serés (Quaderns Crema). Ponència a càrrec de l’autor.
Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats. Els protagonistes del llibre conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.
Dimecres 25 de novembre: Si aquest carrer fos meu, d’Stefanie Kremser (1984). Ponència a càrrec de l’autora.
Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui, en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d’una experiència: multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques. Kremser convida qui la llegeix a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s’és d’un lloc concret i definit.
«Per sobre el silenci» (recuperació sessió posposada)
No descobrirem res de nou si afirmem que la història l’escriuen els vencedors: qui controla les estructures de poder controla els discursos oficials. En aquest cicle, ens aproparem –mitjançant un assaig de reflexió íntima, un llibre de testimonis i una novel·la– a col·lectius minoritzats que, discriminats per raó de sexe, d’origen o d’estatus social, o bé no han tingut veu o bé sempre han parlat per ells.
Dimecres 16 de desembre: El cor és un caçador solitari (L’Altra / Seix Barral). Ponència a càrrec de Martha Tennent, doctora en llengua anglesa, acadèmica, docent i traductora.
El cor és un caçador solitari (1940) és l’opera prima de Carson McCullers. Ambientada en una petita ciutat del Sud dels EUA, l’autora narra la història d’un grup de persones –amb la figura del sordmut John Singer com a personatge central– que, essencialment, comparteixen la solitud, la marginalitat i el refús d’una societat que els ignora; però que també ens revela la necessitat que totes les persones tenim de ser compreses i de sentir-nos estimades.
— — —
Cafès confinats
Dimecres 17 de juny: Ignot, de Manuel Baixauli (Edicions del Periscopi). Ponència a càrrec de Marc Senabre Camarasa, màster en Teoria de la literatura i Literatura comparada per la UB, editor de Gargots Revista Literària i llibreter.
El valencià Manuel Baixauli explora a Ignot un dels motors que mouen els últims cinc segles de literatura: l’èxit i el fracàs dels autors. I ho fa tot preguntant-se si els conceptes d’«èxit» i de «fracàs» són antònims entre sí. Aquesta pregunta, present en tota l’obra baixauliana, troba a Ignot la seva millor formulació. Servint-se de la veu dels personatges fracassats, solitaris o invisibles, l’autor és capaç de posar en entredit un dels fonaments de la literatura contemporània: l’èxit com a resultat de la creació literària.
Dimecres 1 de juliol: Mi año de descanso y relajación, d’Ottessa Moshfegh (Alfaguara). Ponència a càrrec de Pier Manchia Benito, investigador cultural independent.
Mi año de descanso y relajación ens transporta a la Nova York de principis de segle, pocs mesos abans dels atemptats de l’11-S. La irreverència del text, resultat d’una veu narradora que barreja en parts iguals cinisme i misantropia –i que té sovint valor autorreflexiu–, aconsegueix posar en relleu una sèrie de contradiccions de la realitat social encara vigents als nostres dies. La protagonista de la novel·la és una jove de classe privilegiada que decideix recloure’s a casa seva durant un any sencer amb la intenció de dormir, descansar i relaxar-se fins a assolir una regeneració cel·lular i anímica que pugui obri pas cap a una ‘vida nova’. Així, el text de Moshfegh retrata i assenyala el culte a l’individu-consumidor neoliberal d’una societat que, al mateix temps que produeix malestars transversals tals com l’ansietat i la depressió, ens obliga a fer-li front de manera individual, buscant només la redempció i la cura en l’aïllament i en les drogues.
— — —
Cicle Hivern 2020: «Per sobre el silenci»
No descobrirem res de nou si afirmem que la història l’escriuen els vencedors: qui controla les estructures de poder controla els discursos oficials. En aquest cicle, ens aproparem –mitjançant un assaig de reflexió íntima, un llibre de testimonis i una novel·la– a col·lectius minoritzats que, discriminats per raó de sexe, d’origen o d’estatus social, o bé no han tingut veu o bé sempre han parlat per ells.
Dimecres 29 de gener: Sempre han parlat per nosaltres, de Najat El Hachmi (Edicions 62 / Destino). Ponència a càrrec de l’autora.
En aquest assaig íntim, escrit a partir de tota una vida de reflexió sobre la pròpia identitat, Najat El Hachmi exposa la seva visió sobre la relació entre el feminisme i l’Islam. Amb l’autoritat que li otorga la seva condició d’immigrant, de filla de família musulmana marroquina i d’escriptora el món narratiu del qual gira al voltant de les dones, El Hachmi denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones, fent especial èmfasi en les referents al món de l’Islam (també a Europa).
Dimecres 26 de febrer: La guerra no té cara de dona, d’Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd / Debate). Ponència a càrrec de l’editora de l’obra en català: Laura Huerga.
Svetlana Aleksiévitx s’autodefineix com una historiadora de les ànimes: li interessa estudiar les persones des de les circumstàncies i esdeveniments concrets dels quals han estat partícips, però també discernir en elles l’ésser humà etern, les seves qualitats immutables. Premi Nobel de Literatura de 2015, Aleksiévitx descompon en aquest llibre el relat de la victòria d’homes que escriuen sobre homes i ens ofereix un relat colpidor a través del testimoni d’un centenar de dones que van lluitar a la Segona Guerra Mundial.
Dimecres 25 de març: El cor és un caçador solitari (L’Altra / Seix Barral). Ponència a càrrec de Martha Tennent, doctora en llengua anglesa, acadèmica, docent i traductora.
El cor és un caçador solitari (1940) és l’opera prima de Carson McCullers. Ambientada en una petita ciutat del Sud dels EUA, l’autora narra la història d’un grup de persones –amb la figura del sordmut John Singer com a personatge central– que, essencialment, comparteixen la solitud, la marginalitat i el refús d’una societat que els ignora; però que també ens revela la necessitat que totes les persones tenim de ser compreses i de sentir-nos estimades.
Cafès Literaris de Casa Orlandai 