Cafès 2024

Cicle de primavera 2024. «Literatura i conflicte»

Aquesta primavera viatjarem a tres territoris on la història recent ha estat marcada per conflictes armats. I ho farem a través de tres gèneres diferents: a Palestina-Israel, hi arribarem gràcies a una obra de teatre, a Irlanda del Nord a través d’un assaig i a Euskadi des d’una novel·la.

El poder de la literatura és tan impactant que aconsegueix que el lector empatitzi i s’apropiï de la història narrada. Les històries que llegirem en aquest cicle estan plenes de lluita i patiment. Una d’elles és tràgicament viva en els nostres dies: el genocidi dels palestins a Gaza i Cisjordània.

Dimecres, 24 d’abril. Todos pájaros (2020). De Wajdi Mouwad  (La uña rota). Ponent: Oriol Broggi. Director artístic de La Perla 29.

La Wahida, una noia americana d’origen palestí, i l’Eitan, un jove alemany jueu, s’enamoren. Viatgen a Israel i allà l’Etian pateix un atemptat terrorista al pont Allenby, un dels passos fronterers entre Israel i Jordània. Ells s’estimen, però el seu amor és incomprès i rebutjat. La família de l’Eitan viu en permanent conflicte amb els altres, els palestins, i no pot entendre ni acceptar que el seu fill s’hagi enamorat d’una “enemiga”.

La llegirem, la comentarem i l’anirem a veure a La Biblioteca.

Dimecres, 29 de maig. No diguis res (2020). De Patrik Radden Keefe. (Periscopi/DeBolsillo). Ponent: Antonio Lozano. Periodista cultural, crític literari i traductor.

Un assaig sobre Irlanda del Nord durant els anys dels Troubles. A través de personatges, alguns anònims i d’altres de coneguts, i fets reals s’explica el conflicte sectari que va arrasar el nord de l’illa durant la segona meitat del segle XX. A mig camí entre la crònica i la investigació periodística No diguis res posa de manifest les contradiccions i patiments de la lluita armada, i el dolor infinit que causa.

Dimecres, 26 de juny. Patria  (2016). De Fernando Aramburu (Tusquets). Ponent: Juan Cerezo. Director editorial de Tusquets Editores.

Un poble d’Euskadi prop de Donostia, dues famílies amigues. Tatxo, el pare d’una de les famílies, té una empresa de transports. Joxe Mari, un dels fills de l’altra família, entra a ETA i forma part del “comando” encarregat d’extorsionar el Tatxo, marginar-lo i assassinar-lo. A mesura que avança la novel·la, es van entrellaçant les vides dels membres de les dues famílies, enemistades i desgraciades pel conflicte que els toca viure.

Patria es va publicar cinc anys després que ETA abandonés les armes. Va esdevenir un best-seller, s’ha traduït a molts idiomes i, fins i tot, s’ha adaptat a una sèrie de televisió. La crítica la va aclamar com a obra rigorosa per la seva capacitat de transmetre la realitat del que es vivia als pobles bascos durant l’època del terrorisme d’ETA. Algunes veus però, el van titllar de simplista i d’estereotipar certs personatges i entorns socials. A la sessió que farem tindrem l’oportunitat de debatre sobre aquesta obra, que tant se n’ha parlat.

 

________________________________________________________________________________

Cicle d’hivern 2024. «La tragicomèdia del matrimoni»

L’amor és, sense dubte, un dels temes principals de la literatura universal. I dins de l’amor, el matrimoni n’és la institució per excel·lència.

El concepte del matrimoni ha canviat i evolucionat al llarg del temps, i ha tingut diversos significats i propòsits en cultures i èpoques diferents: des de la unió legal i religiosa fins a l’expressió d’amor entre dues persones. Al segle XVIII, el matrimoni era, bàsicament, un pacte material arranjat entre famílies per establir aliances, consolidar el patrimoni i garantir la continuïtat dels llinatges. Les dones joves tenien un paper molt limitat en la presa de decisions relatives al matrimoni. Es casaven ben aviat  i se’ls assignaven rols domèstics i reproductius de per vida.

Al llarg del segle XVIII comença a sorgir un canvi vers la idea d’un matrimoni basat en l’amor, influït per les idees de la Il·lustració i la Revolució francesa. I a finals d’aquell mateix segle, també apareix una nova visió del món i una nova filosofia, on prenen força l’expressió de la individualitat i dels sentiments, el Romanticisme.

Aquest hivern ens remuntarem dos-cents anys enrere per llegir històries d’amor i de matrimonis. Passió, enamorament, desolació, solitud, injustícia, misèria, riquesa, lluita… en unes societats on les lleis castiguen i oprimeixen les dones, pel senzill fet de ser-ne.

Com va dir Jane Austen “La felicitat en el matrimoni depèn completament de la sort”.

Dimecres, 24 de gener. Maria o el món contra les dones  (1798). De Mary Wollstonecraft (Cal Carré). Ponent: Antònia Carré. Lectora, escriptora i editora.

Mary Wollstonecraft va morir jove, als 37 anys, després de donar a llum a la seva filla, Mary Shelley. Wollstonecraft, que és considerada una de les primeres dones feministes, en aquesta novel·la, relata una història on la protagonista viu tot un seguit de periples per poder alliberar-se de les urpes del seu marit opressor.

Dimecres, 21 de febrer. Les afinitats electives (1809). De Johann W. Von Goethe. (Alpha/Random House). Ponent: Carlota Gurt. Escriptora i traductora.

La Charlotte i l’Eduard tenen una vida plàcida i còmoda a la seva finca al bell mig del camp. La vida idíl·lica de la parella es veu alterada amb l’arribada d’uns hostes. Els trenquen els seus esquemes i equilibris, fan sorgir passions incontrolables i han de prendre decisions difícils per afrontar aquesta nova situació. Una obra narrada amb metàfores, ironia i moltes reflexions que qüestionen els convencionalismes de l’època, com el matrimoni.

Dimecres, 13 de març. Jane Eyre (1847). De Charlotte Brontë (Viena Edicions/Austral). Ponent: Mónica Gutiérrez Artero. Escriptora, periodista i historiadora..

Jane Eyre és la primera novel·la que va publicar Charlotte Brontë, el 1847. Una novel·la d’emoció intensa, on s’explica la vida turmentosa i desgraciada de la seva protagonista, amb alguns trets clarament autobiogràfics. Una història d’amor i d’intriga, precursora del feminisme i denúncia social de l’Anglaterra del S XIX, que acaba amb un final propi del Romanticisme.