Cicle Hivern 2020: ‘Per sobre el silenci’

No descobrirem res de nou si afirmem que la història l’escriuen els vencedors: qui controla les estructures de poder controla els discursos oficials. En aquest cicle, ens aproparem –mitjançant un assaig de reflexió íntima, un llibre de testimonis i una novel·la– a col·lectius minoritzats que, discriminats per raó de sexe, d’origen o d’estatus social, o bé no han tingut veu o bé sempre han parlat per ells.

Portada de la traducció catalana de l’obra.

Dimecres 29 de gener: Sempre han parlat per nosaltres, de Najat El Hachmi (Edicions 62 / Destino). Ponència a càrrec de l’autora.

En aquest assaig íntim, escrit a partir de tota una vida de reflexió sobre la pròpia identitat, Najat El Hachmi exposa la seva visió sobre la relació entre el feminisme i l’Islam. Amb l’autoritat que li otorga la seva condició d’immigrant, de filla de família musulmana marroquina i d’escriptora el món narratiu del qual gira al voltant de les dones, El Hachmi denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones, fent especial èmfasi en les referents al món de l’Islam (també a Europa).

Dimecres 26 de febrer: La guerra no té cara de dona, d’Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd / Debate). Ponència a càrrec de l’editora de l’obra en català: Laura Huerga.

Svetlana Aleksiévitx s’autodefineix com una historiadora de les ànimes: li interessa estudiar les persones des de les circumstàncies i esdeveniments concrets dels quals han estat partícips, però també discernir en elles l’ésser humà etern, les seves qualitats immutables. Premi Nobel de Literatura de 2015, Aleksiévitx descompon en aquest llibre el relat de la victòria d’homes que escriuen sobre homes i ens ofereix un relat colpidor a través del testimoni d’un centenar de dones que van lluitar a la Segona Guerra Mundial.

Dimecres 25 de març: El cor és un caçador solitari (L’Altra / Seix Barral). Ponència a càrrec de Martha Tennent, doctora en llengua anglesa, acadèmica, docent i traductora.

El cor és un caçador solitari (1940) és l’opera prima de Carson McCullers. Ambientada en una petita ciutat del Sud dels EUA, l’autora narra la història d’un grup de persones –amb la figura del sordmut John Singer com a personatge central– que, essencialment, comparteixen la solitud, la marginalitat i el refús d’una societat que els ignora; però que també ens revela la necessitat que totes les persones tenim de ser compreses i de sentir-nos estimades.