Cicle d’Hivern 2023: «La immortalitat de la tragèdia grega»

La tragèdia grega va viure l’època més esplendorosa a l’Atenes del segle V a. C., fa vint-i-cinc segles. Els seus personatges, trames i històries han estat vigents fins l’actualitat. Autors de totes les èpoques s’hi han abocat, l’han refet, adaptat i interpretat segons el moment històric i social que vivien.

En aquest cicle d’hivern farem un viatge a la Grècia Clàssica, a les seves apassionants tragèdies. Llegirem Antígona i Èdip Rei per després fer un salt a la literatura contemporània amb dues novel·les on de forma explícita o més tangencial fan referència a aquestes dues obres de Sòfocles.

Com va dir Sòfocles. “Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en ell mateix”.

Dijous, 26 de gener. Antígona i Èdip rei. Sòfocles. (Casa dels Clàssics-Bernat Metge/Gredos). Ponent: Raül Garrigasait. Escriptor i hel·lenista.

Escolta audio de la sessió

Comencem pel principi. Antígona símbol de lluita i determinació, víctima i heroïna alhora, desafia la llei i el rei per donar sepultura al seu germà mort en una lluita fratricida.  Èdip rei símbol de la recerca de la identitat i dels orígens d’un mateix  lluita contra un destí maleït. Pare i filla  protagonistes de la tragèdia en majúscules. En aquesta sessió llegirem els clàssics per entendre’ls tal i com van ser escrits.

Dijous 23 de febrer. La quarta paret. Sorj Chalandon. (Edicions de 1984/EntreAmbos). Ponent: Eva Hibernia, escriptora i pedagoga.

Escolta audio de la sessió

Un dramaturg francès decideix anar al Líban en plena guerra civil per portar a escena Antígona. Els personatges de la tragèdia seran representats per membres de cadascuna de les faccions que lluiten a mort en nom del seus déus. Busca, a través del teatre, un moment de pau dins d’una guerra cruent i fratricida.  En aquesta sessió mirarem el paral·lelisme entre la lluita fratricida de la tragèdia grega i la guerra del Líban i quin és el propòsit del teatre a la societat que l’envolta.

Dijous 23 de març. El elegido. Thomas Mann (Edhasa/DeBolsillo) Ponent: Pau Gilabert. Professor jubilat de tradició clàssica de la UB i escriptor.

Gregorius, fruit de l’incest dels seus pares que són germans, és abandonat recent nascut. Salvat i criat per uns pescadors i uns frares buscarà sempre el seu origen i lluitarà contra un destí maleït. En aquesta obra, Thomas Mann recupera una faula cristiana de l’edat medieval, el mite del Papa Gegorius i al mateix temps reescriu parcialment la tragèdia grega d’Èdip rei. Intentarem esbrinar quina part de la novel·la de Mann s’ha inspirat en Èdip i com l’ha fet evolucionar cap a una nova història.

‘Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim’. Benito Pérez Galdós

Escolta l’audio de la sessió

Darrera sessió del cicle “Cròniques d’una altra època” Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Dèbora Cartañà i Bonvehí. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora de llengua i literatura castellana de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘Història de dues ciutats’. Charles Dickens

Escolta l’audio de la sessió

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alianza). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Cicle de Tardor 2022: «Cròniques d’una altra època»

Aquesta tardor llegirem clàssics del Segle XIX. Tres grans cronistes ens transporten, a través de novel·les de ficció, a importants fets històrics: la Revolució Francesa (1789), la Primavera dels Pobles (1848) i els intents d’enderrocament del regnat d’Isabel II d’Espanya (1863). Els moments històrics on es desenvolupen aquests relats són descrits i explicats des del realisme i alhora la quotidianitat dels seus personatges.

Flaubert i Dickens són coetanis, Pérez Galdós, és més jove, traductor i deixeble de Dickens. Tots tres tenen en comú l’afany per descriure moments històrics i inserir-los en la seva ficció. Són grans autors de la novel·la realista o del realisme literari.

Com va dir Gustave Flaubert. “No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure”.

Dijous, 27 d’octubre. L’educació sentimental, de Gustave Flaubert (1869). (Destino/Alianza). Ponent: Lluís Maria Todó. Novel·lista, traductor i professor universitari de la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra.

A través del seu protagonista, un jove de províncies i la seva vida al París de meitat del segle XIX, l’autor fa una crònica de l’agitació política i social de l’època, amb la revolució del 1848 anomenada també  Primavera dels pobles que va provocar la fi de l’Europa de la Restauració i del predomini de l’absolutisme.

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alianza). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Dèbora Cartañà i Bonvehí. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora de llengua i literatura castellana de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

Escolta l’àudio de la sessió:

Primera sessió del cicle «Personatges desencaixats»: Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

‘Los pasos incontables’, de Ramon Saizarbitoria

Tercera sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Dimecres 30 de març: Cultura basca. Los pasos incontables, de Ramon Saizarbitoria (Erein). Ponent: Aritz Galarraga, crític, escriptor i professor de literatura basca.

La novel·la Hamaika pauso (1995) es desenvolupa en dos plànols, el que explica la detenció, la condemna i l’afusellament de Daniel Zabalegi, transsumpte d’Anjel Otaegi, afusellat el 1975; i el que, paral·lelament, aprofundeix en les alegries i tribulacions –o, altrament dit, en l’educació sentimental, literària i política– d’una generació que, en els darrers anys del franquisme, rondava els vint-i-cinc o trenta anys.

Cicle Primavera 2022: «Personatges desencaixats»

Sempre és un bon moment per parlar de persones que no encaixen dins la societat en la qual els ha tocat viure. No només per la seva recurrència com a tema literari, sinó perquè el moment històric, el lloc i la situació en què es (re)produeixen poden ser molt diversos entre si. I és que, malgrat aquestes diferències, tots tenen en comú que la seva forma de ser i de viure els porta a la marginació i, moltes vegades, al sofriment.

En aquest cicle ens endinsarem en el món de tres personatges desencaixats, des de les seves peripècies més còmiques i inversemblants fins a les seves emocions i lluites psicològiques i morals més profundes contra l’ordre establert.

*Cicle en col·laboració amb L’Avenç. Els cafès literaris de la Casa Orlandai som na Tina Angrill i en Ferran Muñoz Jofre.

Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

Dimecres 25 de maig. Apunts del subol. Fiódor Dostoievski (1864) (Angle/Cátedra). Ponent: Miquel Cabal Guarro, traductor de l’obra i professor de Traducció i de Literatura russa del segle XX a la UB i la UPF.

Escrita en un moment d’enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, Apunts del subsol reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari –en lluita constant amb si mateix– manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real.

Dimecres 29 de juny. L’ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys (1966) (Edicions 62/ Lumen/Debolsillo). Ponent: Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora de literatura comparada. 

Si bé Jean Rhys narra la vida d’Antoinette Cosway, la primera senyora de Rochester –l’enigmàtic personatge de la novel·la Jane Eyre: l’esposa que va viure tancada a les golfes de Thornfield Hall–, aquesta no és pas una simple continuació del personatge esbossat per Charlotte Brontë –com tampoc és L’ampla mar dels Sargassos un pastitx enginyós de Jane Eyre. Gràcies a la imaginació i a la impecable escriptura de l’autora, assistirem a la recerca d’un món propi d’un dels personatges femenins més esquinçats i fascinants de la literatura del segle XX.

‘Arraianos’, de Xosé Luís Méndez Ferrín

Escolteu l’àudio de la sessió:

Segona sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Cultura gallega. Ponent: Antón Blanco Casás, Professor Lector de Llengua i Literatura Gallegues a la UB.

Arraianos (1991) ens trasllada a la frontera difusa entre la Galícia interior i el nord de Portugal, territori de meigas, de pluja i del granit dels casalots pairals. En deu relats Ferrín ens submergeix en el seu univers particular, inquietant com el núvol que de sobte cobreix els protagonistes d’aquestes històries. A Raia és la línia invisible que separa els habitants de Galícia i Portugal, terra plena d’història de contraban, lluites de poder, caciquisme i sotmetiment a les autoritats.

‘Diccionari per a ociosos’, de Joan Fuster

Escolteu l’àudio de la sessió:

Primera sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Cultura catalana. Ponent: Anna Esteve Guillén, doctora i professora de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.

Aprofitant la celebració de l’Any Joan Fuster –en ocasió del centenari del seu naixement–, llegirem l’obra d’un dels escriptors i pensadors més importants del segle XX als Països Catalans. Especialment prolífic com a assagista, la força de la seva obra va depassar l’àmbit literari i va projectar-se sobre la vida cultural i cívica de tot els territoris catalanoparlants.

‘Contra tota esperança’, de Nadejda Mandelstam

Àudio de la sessió:

Article de Xènia Dyakonova al n.º 487 de L’Avenç:

Article de Xènia Dyakonova al n.º 487 de L’AvençBaixa

Contra tota esperança, de Nadejda Mandelstam, va ser la darrera biografia comentada al cicle de tardor 2021 «Tres biografies». La ponència de la sessió va córrer a càrrec de Xènia Dyakonova, poeta, traductora i crítica literària, i va tenir lloc el 15 de desembre, davant un total de 17 assistents –13 de forma presencial i 4 de telemàtica.