Captivats per l’obra de Joan Sales, vint-i-cinc persones vam assistir al Cafè Literari del passat 22 d’abril. Érem més dels habituals i vam haver d’afegir unes quantes cadires a la Sala Carme Karr, on vam quedar una mica encaixonats mentre esperàvem impacients començar la sessió.
L’Albert Soler Llopart, professor de literatura medieval a la UB i fanàtic de Joan Sales, va parlar-nos de l’estreta relació entre la narració d’Incerta glòria i l’experiència real de Sales al front (que es pot veure a través de les seves famoses cartes a Màrius Torres), de la llarga gestació de la novel·la (que durant vint-i-cinc anys es va reeditar i va variar cinc vegades) i del text de Shakespeare que n’havia inspirat el títol i que ens parla d’una república que va esfumar-se com el sol d’un dia d’abril:
O, how this spring of love ressembleth The uncertain glory of an April day, which now shows all the beauty of the sun, And by and by a cloud takes away!
Ah! Com s’assembla aquesta primavera d’amor a la incerta glòria d’un dia d’abril, que ara mostra tota la bellesa del sol i després, poc a poc, un núvol se l’enduu tota!.
The two Gentlemen of Verona (I, 3).
Enric Usall (Soleràs) (esquerra), Lluís Cruells (centre) i Joan Sales (dreta)
Mica en mica vam anar entrant al món d’en Sales, d’en Lluís, de la Trini, d’en Soleràs… I va créixer l’entusiasme parlant dels personatge que la novel·la havia aconseguit fer-nos arribar tan endins. Alguns compartien la ràbia per en Soleràs i d’altres, la profunda admiració per aquest personatge captivador; hi havia qui trobava la Trini massa perfecta o qui veia en Lluís com res més que un fracassat… A través d’anècdotes, vam adonar-nos que tots aquests personatges vivien, parlaven i pensaven des d’una realitat que no ens és tan llunyana: “vam decidir llegir la novel·la quan, parlant amb uns amics, ens vam adonar que volíem saber més coses del món dels pares”, explicaven uns participants. El món dels pares, dels avis, d’en Sales, de la Incerta glòria de la que potser no parlem prou és la que l’autor reivindica en aquesta magnífica novel·la: potser una de les millors que s’han escrit el segle XX.
Per tancar el Cafè, la Clara Soler, estudiant de l’Albert, va mostrar-nos la ruta Incerta glòria que ella mateixa havia ideat pels carrers de Barcelona i per Aragó. Amb mapes i fotografies vam il·lustrar les nostres paraules i les de l’autor i vam marxar cap a casa encara més atrapats en la novel·la.
Rutes Incerta glòria i material de la Clara Soler:
Ruta “Incerta glòria” a Barcelona
Llegenda del mapa:
1. Universitat
2. Carrer del Carme
3. Jardins de la Santa Creu
4. Carrer de l’Hospital
5. Carrer de l’Arc del Teatre
6. Boqueria
7. Plaça de Sant Felip Neri
8. Catedral
9. Plaça de Sant Just
10. Església de Santa Maria del Mar
Ruta “Incerta glòria” a Aragó
Llegenda del mapa:
1. Estercuel
2. Montalbán
3. Martín del Río
4. Santa Cruz de Nogueras
5. Villar de los Navarros
6. Herrara de los Navarros
7. Belchite
8. La Puebla de Albortón
Cafès Literaris de Casa Orlandai 