Reprenem els cafès literaris amb un nou cicle on l’eix vertebrador és la participació. Tres novel·les proposades per cafeteres lectores han estat escollides com a protagonistes d’aquesta tardor.
Aparentment les obres no tenen gaire en comú, a part de ser bona literatura. Dues són actuals i una és de principis del segle XX. Dues escrites per dones i la tercera per un home. D’origen xilè, català i anglès. Una és una autobiografia i dues són ficció, amb algunes traces autobiogràfiques.
Tres propostes que compartirem i mirarem d’esbrinar si tenen alguna cosa en comú o senzillament l’atzar les ha portat a formar part d’un cicle d’Orlandai literaris.
Dimecres, 27 de setembre. Poeta chileno d’Alejandro Zambra (Anagrama). Ponent: Míriam Cano. Escriptora i traductora.
Escolta l’àudio de la sessió
Un novel·la on transcorre la vida: relacions familiars, d’amistat, d’amor en totes les seves expressions i alhora navega per l’univers de la poesia xilena. En aquesta història, poesia i vida van de la mà.
Dimecres, 25 d’octubre. Solitud de Caterina Albert (Víctor Català) (Edicions 62). Ponent: Marta Pessarrodona. Poetessa, narradora i crítica literària.
Escolta l’àudio de la sessió
Allà a alta muntanya, fent-se càrrec de l’ermita de Sant Ponç, hi viu la Mila, una noia jove que es casa per no quedar-se sola i que, tanmateix, viurà la solitud plenament des del lloc isolat on li ha tocat passar els seus dies i amb la manca d’amor que embolcalla la seva vida. La Mila, el pastor i la muntanya seran els grans protagonistes d’aquesta història. Un relat escrit en prosa ple de poesia.
Dimecres 22 de novembre. Per què ser feliç quan pots ser normal? de Jeanette Winterson (Periscopi/Lumen). Ponent: Dolors Udina. Traductora.
Escolta l’àudio de la sessió
Jeanette Winterson relata la seva vida des que va néixer, l’any 1959 al comtat de Lancashire, Anglaterra, fins a l’actualitat. Una filla adoptiva, d’origen obrer i religiós, homosexual i sobretot amant de la literatura. Reflexions vitals profundes en primera persona i contextualitzades, principalment, en la Gran Bretanya de la segona meitat del segle XX.
Winterson diu, en un moment de l’obra, “Jo em sentia tot sovint plena de ràbia i de desesperació. Sempre estava sola. Malgrat tot, estava i estic enamorada de la vida”.
Cafès Literaris de Casa Orlandai 