‘La ‘niña gorda”, de Santiago Rusiñol

Dimecres 19 de desembre vam tancar el cicle ‘Inquietuds, humor i estranyament’ amb la ponència sobre La ‘niña gorda’, de Santiago Rusiñol. Seguint un format no gaire habitual als Cafès, presenciàrem la conversa entre Margarida Casacuberta, professora de Filologia Catalana a la UdG i experta en Rusiñol, i Joan Ferrús, humorista i subdirector de la revista El Jueves. Tot i que s’intentà gravar la conversa en vídeo, degut a problemes tècnics no acabà essent possible.

Margarida Casacuberta intervenint durant la sessió. © Teresa Muñoz Lloret.

La sessió, que comptà amb la presència d’una quinzena d’assistents, començà amb una breu explicació de l’argument de l’obra per part d’en Ferran. La Niña –personatge del qual mai en sabrem el nom real– és una noia que neix al barri de Gràcia de Barcelona, filla d’en Giordano Bruno –lliurepensador i repartidor d’entregues, no l’astrònom i filòsof italià– i na Narcisa, mestressa de casa. La criatura neix amb una particularitat: creix i –sobretot– s’engreixa, a una velocitat desmesurada.

Quan la Niña arriba a la quinzena d’edat, el seu pare es retroba amb un vell conegut, el qual acaba de retornar de Buenos Aires, on feia de domador de circ. En conèixer la filla de Giordano, aquest li proposa engreixar-la encara més i ensenyar-la com a fenómeno de circ. Amb la creació d’aquesta companyia circense comença una història tràgica en la qual participaran d’altres personatges com ara el tatuat, la tia valenciana o el gravador. La Niña serà la font de riquesa de la companyia, que rondarà amb èxit dispar per diferents indrets del País Valencià, Múrcia i Saragossa i experimentarà una felicitat minvant de tots els personatges –menys de la Niña, que se sentirà sempre incompresa–.

Fotocomposició d’elaboració pròpia.

Un cop feta l’anàlisi completa de l’argument de La ‘niña gorda’ –més extensa que l’aquí exposada–, entre d’altres coses Margarida Casacuberta ens emmarcà la novel·la des d’un vessant històric i dins la pròpia obra narrativa de l’autor. D’una banda, podem emmarcar històricament l’obra en la disputa entre el Noucentisme i el Modernisme per tal d’imposar-se com a forma d’expressió estètica dominant a principis de segle XX a Catalunya.

De l’altra, –i coincidint amb aquesta circumstància– La ‘niña gorda’ forma part d’una trilogia[1] de Santiago Rusiñol que pretén carregar contra el Noucentisme. El català de la Manxa (1914), tracta les relacions Catalunya-Espanya i la baralla sobre l’hegemonia política; La ‘niña gorda’ (1917), carrega contra la construcció social al marge de la realitat –el bovarisme–, en una clara contraposició amb La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors; En Josepet de Sant Celoni (1918), és una novel·la picaresca amb afany de denúncia de la corrupció política. 

Joan Ferrús intervenint durant la sessió. © Teresa Muñoz Lloret.

En Joan Ferrús, per la seva banda, ens parlà sobretot de la dimensió humorística de l’obra. En destacà, d’una banda, els recursos i girs lingüístics, gràcies als quals Rusiñol aconsegueix fer arrencar més d’un somriure al lector tot i la crueltat d’allò narrat. De l’altra, ressaltà les seves qualitats esperpèntiques i expressionistes, així com assenyalà com una de les seves claus la utilització de l’humor negre: Rusiñol fa que els personatges negatius passin per situacions negatives.

Com hem comentat, la Niña és un personatge desgraciat del qual tots els altres personatges s’aprofiten. És per aquest motiu que Rusiñol en parla tan tendrament: ell s’hi identifica. La incomprensió de la Niña és la mateixa incomprensió que pateix l’artista modernista que ell representava. Seguint la mateixa estela, els animals del circ, els quals haurien de ser feres, són presentats amb unes qualitats molt més humanes i positives que les de la majoria dels personatges humans. 

Per acabar amb el resum, també volem remarcar que van ser comentats amb extensió altres aspectes de l’obra com ara el ja esmentat bovarisme –tant de la Niña com el del mateix Giordano Bruno–, la pulsió possessiva que tenen molts dels protagonistes sobre la Niña –i vist amb ulls del segle XXI, amb escenes de clara violència de gènere incloses– o la importància del cos en l’obra: el model burgès i romàntic venera la dona malalta (fins al punt de matar-la a través de la representació del mite d’Ofèlia), al mateix temps que el model femení dels espectacles del Paralelo eren les dones grasses…

Per a més informació:

• Dossier de lectura de l’obra elaborat per l’editorial L’Avenç.

— — —

[1] Aquesta trilogia ha estat publicada recentment per l’editorial L’Avenç; l’any 1991 Quaderns Crema va editar La ‘niña gorda’ dins el seu intent per recuperar la tradició literària catalana.

Cafès Literaris Hivern 2019

Un any més, els Cafès Literaris seguim programant lectures! El cicle d’aquest primer trimestre de 2019 porta per nom “Amb nom de dona”:

Sovint en el cànon literari, en els catàlegs de les editorials, en les llistes de guardons literaris o en les propostes llançades des dels clubs de lectura, les dones hi són infrarepresentades. I, d’altres vegades, només és publicitada aquella literatura escrita per dones que contingui explícitament reivindicacions feministes. Aquest trimestre, amb el cicle ‘Amb veu de dona’, ens deixarem transportar per la veu de dones amb un gran talent narratiu. Però compte, no reivindiquem la lectura de les seves obres perquè siguin dones ni, encara menys, perquè tractin uns suposats temes de dones. El que pretén el cicle és denunciar la necessitat d’haver de fer una proposta com aquesta: tractar de fer d’eco de veus sovint massa poc escoltades.

Dimecres 30 de gener: Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan. Ponent: Meritxell Joan Rodríguez, investigadora de Cartografies literàries de la Mediterrània a la UB.

En un to sincer i en ocasions dolorós, Res s’oposa a la nit gira entorn de la reconstrucció del suïcidi de la mare de l’autora, Delphine de Vigan. Adoptant un paper pràcticament detectivesc, de Vigan anirà descobrint secrets familiars fins a elaborar el retrat d’una família desestructurada i traumatitzada. Més enllà de l’intent de resoldre una mort misteriosa, aquesta obra és també l’intent de retratar la complexitat de l’existència; la forma en què l’autora tanca velles ferides i fa les paus amb la seva mare.

Dimecres 27 de febrer: Secundaris, de Núria Cadenes. Ponent: Núria Cadenes, autora del llibre.

Per tal de commemorar els 200 anys de Frankenstein de Mary Shelley, l’Editorial Comanegra llançà la col·lecció “Matar el monstre”: set novel·les que transcorren a Barcelona en un any en concret, del 1818 al 2018. A Secundaris, la novel·la corresponent al 1992, Núria Cadenes construeix una visió de la ciutat comtal ben allunyada de l’efervescència global i cosmopolita que suposaren els Jocs Olímpics. D’una banda, opta per la reterritorialització de la ciutat, emplaçant la trama en un nivell local –el barri–. D’altra banda, escull com a protagonistes de la història personatges humils, de la Barcelonota, recuperant per a la llengua catalana uns personatges que durant la segona meitat del segle XX quedaren més associats a la tradició literària en llengua castellana.

Dimecres 27 de març: Estimada vida, d’Alice Munro. Ponent: Dolors Udina, traductora d’Alice Munro al català.

Coincidint amb la publicació de la cinquena obra traduïda al català d’Alice Munro, ¿Qui et penses que ets?, llegirem els deu contes i les quatre peces autobiogràfiques d’Estimada vida: la darrera obra de l’escriptora canadenca. Guanyadora del Premi Nobel de Literatura de 2013 en ser considerada «Una mestra del relat curt contemporani», dels contes d’Alice Munro en destaca la seva revolucionària manera d’avançar i retrocedir temporalment al llarg de la trama. Emplaçades sovint al seu Ontario natal, les seves històries exploren la complexitat humana i els misteris continguts en els més petits fragments de qualsevol vida.

Programació del trimestre.