Cicle d’Hivern 2023: «La immortalitat de la tragèdia grega»

La tragèdia grega va viure l’època més esplendorosa a l’Atenes del segle V a. C., fa vint-i-cinc segles. Els seus personatges, trames i històries han estat vigents fins l’actualitat. Autors de totes les èpoques s’hi han abocat, l’han refet, adaptat i interpretat segons el moment històric i social que vivien.

En aquest cicle d’hivern farem un viatge a la Grècia Clàssica, a les seves apassionants tragèdies. Llegirem Antígona i Èdip Rei per després fer un salt a la literatura contemporània amb dues novel·les on de forma explícita o més tangencial fan referència a aquestes dues obres de Sòfocles.

Com va dir Sòfocles. “Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en ell mateix”.

Dijous, 26 de gener. Antígona i Èdip rei. Sòfocles. (Casa dels Clàssics-Bernat Metge/Gredos). Ponent: Raül Garrigasait. Escriptor i hel·lenista.

Comencem pel principi. Antígona símbol de lluita i determinació, víctima i heroïna alhora, desafia la llei i el rei per donar sepultura al seu germà mort en una lluita fratricida.  Èdip rei símbol de la recerca de la identitat i dels orígens d’un mateix  lluita contra un destí maleït. Pare i filla  protagonistes de la tragèdia en majúscules. En aquesta sessió llegirem els clàssics per entendre’ls tal i com van ser escrits.

Dijous 23 de febrer. La quarta paret. Sorj Chalandon. (Edicions de 1984/EntreAmbos). Ponent: Eva Hibernia, escriptora i pedagoga.

Escolta audio de la sessió

Un dramaturg francès decideix anar al Líban en plena guerra civil per portar a escena Antígona. Els personatges de la tragèdia seran representats per membres de cadascuna de les faccions que lluiten a mort en nom del seus déus. Busca, a través del teatre, un moment de pau dins d’una guerra cruent i fratricida.  En aquesta sessió mirarem el paral·lelisme entre la lluita fratricida de la tragèdia grega i la guerra del Líban i quin és el propòsit del teatre a la societat que l’envolta.

Dijous 23 de març. El elegido. Thomas Mann (Edhasa/DeBolsillo) Ponent: Pau Gilabert. Professor jubilat de tradició clàssica de la UB i escriptor.

Gregorius, fruit de l’incest dels seus pares que són germans, és abandonat recent nascut. Salvat i criat per uns pescadors i uns frares buscarà sempre el seu origen i lluitarà contra un destí maleït. En aquesta obra, Thomas Mann recupera una faula cristiana de l’edat medieval, el mite del Papa Gegorius i al mateix temps reescriu parcialment la tragèdia grega d’Èdip rei. Intentarem esbrinar quina part de la novel·la de Mann s’ha inspirat en Èdip i com l’ha fet evolucionar cap a una nova història.

Recomanacions literàries Sant Jordi 2021

Napalm al cor, de Pol Guasch, Terres mortes, de Núria Bendicho Giró (Editorial Anagrama) i El pèndol, d’Anna Gas Serra (Proa): tres noves veus de la literatura catalana.

La col·lecció ‘Club Victòria’ de Viena Edicions: algunes de les millors novel·les clàssiques angleses, fins ara inèdites o introbables en català, amb excel·lents traduccions i edició de luxe.

Foto © Viena Edicions.

Hamnet, de Maggie O’Farrell (L’Altra Editorial / Libros del Asteroide): partint de la història familiar de Shakespeare, Maggie O’Farrell transita entre la ficció i la realitat per traçar una hipnòtica recreació del succés que va inspirar una de les obres literàries més famoses de tots els temps.

El silencio de las mujeres, de Pat Barker (Ediciones Siruela): les últimes setmanes de la guerra de Troia des de la perspectiva de les no combatents.

En lloc segur / En lugar seguro, de Wallace Stegner (Libros del Asteroide): un llibre de temes que perduren: el valor de l’amistat, els riscos i perills de l’amor i els efectes del temps.

Llum de febrer / Luz de febrero, d’Elizabeth Strout (Edicions de 1984 / Duomo Ediciones): una novel·la profundament commovedora sobre l’amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.

Pitó, de Guim Valls (Edicions Poncianes): un homenatge de l’autor a una de les seves passions d’infantesa: la mitologia grega i els monstres que la poblen.

Aliment, de Martí Sales (Club Editor): explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món. Un diccionari de l’A a la Z en forma de narració, de poesia, de diari o de rondalla.

Els marges dels mapes, d’Àlex Matas Pons (Edicions 3i4): una anàlisi del concepte de «frontera» a través de les obres de Jesús Moncada, Francesc Serés, Joan-Lluís Lluís, Joan Daniel Bezsonoff i Julià de Jòdar –des de la Franja de Ponent fins al Besòs passant pels Pirineus–.

El selfie del mundo, Marco d’Eramo (Editorial Anagrama): un lúcid assaig sobre el turisme com a indústria que es converteix en un retrat del nostre present.