Cicle de primavera 2024. «Literatura i conflicte»

Aquesta primavera viatjarem a tres territoris on la història recent ha estat marcada per conflictes armats. I ho farem a través de tres gèneres diferents: a Palestina-Israel, hi arribarem gràcies a una obra de teatre, a Irlanda del Nord a través d’un assaig i a Euskadi des d’una novel·la.

El poder de la literatura és tan impactant que aconsegueix que el lector empatitzi i s’apropiï de la història narrada. Les històries que llegirem en aquest cicle estan plenes de lluita i patiment. Una d’elles és tràgicament viva en els nostres dies: el genocidi dels palestins a Gaza i Cisjordània.

Dimecres, 24 d’abril. Todos pájaros (2020). De Wajdi Mouwad  (La uña rota). Ponent: Oriol Broggi. Director artístic de La Perla 29.

La Wahida, una noia americana d’origen palestí, i l’Eitan, un jove alemany jueu, s’enamoren. Viatgen a Israel i allà l’Etian pateix un atemptat terrorista al pont Allenby, un dels passos fronterers entre Israel i Jordània. Ells s’estimen, però el seu amor és incomprès i rebutjat. La família de l’Eitan viu en permanent conflicte amb els altres, els palestins, i no pot entendre ni acceptar que el seu fill s’hagi enamorat d’una “enemiga”.

La llegirem, la comentarem i l’anirem a veure a La Biblioteca.

Dimecres, 29 de maig. No diguis res (2020). De Patrik Radden Keefe. (Periscopi/DeBolsillo). Ponent: Antonio Lozano. Periodista cultural, crític literari i traductor.

Un assaig sobre Irlanda del Nord durant els anys dels Troubles. A través de personatges, alguns anònims i d’altres de coneguts, i fets reals s’explica el conflicte sectari que va arrasar el nord de l’illa durant la segona meitat del segle XX. A mig camí entre la crònica i la investigació periodística No diguis res posa de manifest les contradiccions i patiments de la lluita armada, i el dolor infinit que causa.

Dimecres, 26 de juny. Patria  (2016). De Fernando Aramburu (Tusquets). Ponent: Juan Cerezo. Director editorial de Tusquets Editores.

Un poble d’Euskadi prop de Donostia, dues famílies amigues. Tatxo, el pare d’una de les famílies, té una empresa de transports. Joxe Mari, un dels fills de l’altra família, entra a ETA i forma part del “comando” encarregat d’extorsionar el Tatxo, marginar-lo i assassinar-lo. A mesura que avança la novel·la, es van entrellaçant les vides dels membres de les dues famílies, enemistades i desgraciades pel conflicte que els toca viure.

Patria es va publicar cinc anys després que ETA abandonés les armes. Va esdevenir un best-seller, s’ha traduït a molts idiomes i, fins i tot, s’ha adaptat a una sèrie de televisió. La crítica la va aclamar com a obra rigorosa per la seva capacitat de transmetre la realitat del que es vivia als pobles bascos durant l’època del terrorisme d’ETA. Algunes veus però, el van titllar de simplista i d’estereotipar certs personatges i entorns socials. A la sessió que farem tindrem l’oportunitat de debatre sobre aquesta obra, que tant se n’ha parlat.

Cicle d’hivern 2024. «La tragicomèdia del matrimoni»

L’amor és, sense dubte, un dels temes principals de la literatura universal. I dins de l’amor, el matrimoni n’és la institució per excel·lència.

El concepte del matrimoni ha canviat i evolucionat al llarg del temps, i ha tingut diversos significats i propòsits en cultures i èpoques diferents: des de la unió legal i religiosa fins a l’expressió d’amor entre dues persones. Al segle XVIII, el matrimoni era, bàsicament, un pacte material arranjat entre famílies per establir aliances, consolidar el patrimoni i garantir la continuïtat dels llinatges. Les dones joves tenien un paper molt limitat en la presa de decisions relatives al matrimoni. Es casaven ben aviat  i se’ls assignaven rols domèstics i reproductius de per vida.

Al llarg del segle XVIII comença a sorgir un canvi vers la idea d’un matrimoni basat en l’amor, influït per les idees de la Il·lustració i la Revolució francesa. I a finals d’aquell mateix segle, també apareix una nova visió del món i una nova filosofia, on prenen força l’expressió de la individualitat i dels sentiments, el Romanticisme.

Aquest hivern ens remuntarem dos-cents anys enrere per llegir històries d’amor i de matrimonis. Passió, enamorament, desolació, solitud, injustícia, misèria, riquesa, lluita… en unes societats on les lleis castiguen i oprimeixen les dones, pel senzill fet de ser-ne.

Com va dir Jane Austen “La felicitat en el matrimoni depèn completament de la sort”.

Dimecres, 24 de gener. Maria o el món contra les dones  (1798). De Mary Wollstonecraft (Cal Carré). Ponent: Antònia Carré. Lectora, escriptora i editora.

Mary Wollstonecraft va morir jove, als 37 anys, després de donar a llum a la seva filla, Mary Shelley. Wollstonecraft, que és considerada una de les primeres dones feministes, en aquesta novel·la, relata una història on la protagonista viu tot un seguit de periples per poder alliberar-se de les urpes del seu marit opressor.

Dimecres, 21 de febrer. Les afinitats electives (1809). De Johann W. Von Goethe. (Alpha/Random House). Ponent: Carlota Gurt. Escriptora i traductora.

La Charlotte i l’Eduard tenen una vida plàcida i còmoda a la seva finca al bell mig del camp. La vida idíl·lica de la parella es veu alterada amb l’arribada d’uns hostes. Els trenquen els seus esquemes i equilibris, fan sorgir passions incontrolables i han de prendre decisions difícils per afrontar aquesta nova situació. Una obra narrada amb metàfores, ironia i moltes reflexions que qüestionen els convencionalismes de l’època, com el matrimoni.

Dimecres, 13 de març. Jane Eyre (1847). De Charlotte Brontë (Viena Edicions/Austral). Ponent: Mónica Gutiérrez Artero. Escriptora, periodista i historiadora.

Escolta l’àudio de la sessió

Jane Eyre és la primera novel·la que va publicar Charlotte Brontë, el 1847. Una novel·la d’emoció intensa, on s’explica la vida turmentosa i desgraciada de la seva protagonista, amb alguns trets clarament autobiogràfics. Una història d’amor i d’intriga, precursora del feminisme i denúncia social de l’Anglaterra del S XIX, que acaba amb un final propi del Romanticisme.

Cicle de tardor 2023. «Lectures participatives»

Reprenem els cafès literaris amb un nou cicle on l’eix vertebrador és la participació. Tres novel·les proposades per cafeteres lectores han estat escollides com a protagonistes d’aquesta tardor.

Aparentment les obres no tenen gaire en comú, a part de ser bona literatura. Dues són actuals i una és de principis del segle XX. Dues escrites per dones i la tercera per un home. D’origen xilè, català i anglès. Una és una autobiografia i dues són ficció, amb algunes traces autobiogràfiques.

Tres propostes que compartirem i mirarem d’esbrinar si tenen alguna cosa en comú o senzillament l’atzar les ha portat a formar part d’un cicle d’Orlandai literaris.

Dimecres, 27 de setembre. Poeta chileno d’Alejandro Zambra (Anagrama). Ponent: Míriam Cano. Escriptora i traductora.

Escolta l’àudio de la sessió

Un novel·la on transcorre la vida: relacions familiars, d’amistat, d’amor en totes les seves expressions i alhora navega per l’univers de la poesia xilena. En aquesta història, poesia i vida van de la mà.

Dimecres, 25 d’octubre. Solitud de Caterina Albert (Víctor Català) (Edicions 62). Ponent: Marta Pessarrodona. Poetessa, narradora i crítica literària.

Escolta l’àudio de la sessió

Allà a alta muntanya, fent-se càrrec de l’ermita de Sant Ponç, hi viu la Mila, una noia jove que es casa per no quedar-se sola i que, tanmateix, viurà la solitud plenament des del lloc isolat on li ha tocat passar els seus dies i amb la manca d’amor que embolcalla la seva vida. La Mila, el pastor i la muntanya seran els grans protagonistes d’aquesta història. Un relat escrit en prosa ple de poesia.

Dimecres 22 de novembre. Per què ser feliç quan pots ser normal? de Jeanette Winterson (Periscopi/Lumen). Ponent: Dolors Udina. Traductora.

Escolta l’àudio de la sessió

Jeanette Winterson relata la seva vida des que va néixer, l’any 1959 al comtat de Lancashire,  Anglaterra, fins a l’actualitat. Una filla adoptiva, d’origen obrer i religiós, homosexual i sobretot amant de la literatura. Reflexions vitals profundes en primera persona i contextualitzades, principalment, en la Gran Bretanya de la segona meitat del segle XX.

Winterson diu, en un moment de l’obra, “Jo em sentia tot sovint plena de ràbia i de desesperació. Sempre estava sola. Malgrat tot, estava i estic enamorada de la vida”.

Cicle de Primavera 2023: «La literatura del jo»

Aquesta primavera volem fer un homenatge a la guardonada amb el  Premi Nobel de literatura, l’Annie Ernaux. Les seves obres es caracteritzen per ser, en bona part, d’autoficció. Ernaux és una de les màximes exponents de la literatura del jo, una manifestació literària molt present en els nostres dies.

Aquest gènere és un híbrid entre ficció i biografia. Els fets viscuts per l’autor/a són els ingredients del seu relat. Autor/a, narrador/a i personatge poden arribar a ser un mateix. L’essencial però és el relat i no els fets, tant si són reals i fidedignes com si no.

En aquest cicle ens endinsarem en la vida i la crònica generacional de tres dones de llocs i èpoques diferents. Unes són ficció i d’altres autoficció, i totes elles, literatura.

“No se escribe ciertamente por necesidades literarias, sino por la necesidad que la vida tiene de expresarse” María Zambrano

Dijous, 20 d’abril. El temps de les cireres de Montserrat Roig (Edicions 62). Ponent: Adrià Pujol i Cruells. Antropòleg, escriptor i traductor.

Escolta l’àudio de la sessió

Publicada l’any 1977, la novel·la fa un retrat de tres generacions de la família Miralpeix. Des de l’inici de la Guerra Civil espanyola fins als darrers anys del franquisme. Una família marcada per l’evolució política i social d’aquella època. L’autora relata aquesta història de la mà de la Natàlia. L’alter ego de l’autora?

Dijous 25 de maig. Léxico familiar de Natalia Ginzburg (Ático de los libros/Lumen). Ponent: Silvia Querini. Directora editorial durant quaranta anys, traductora i professora especialitzada en la formació de nous editors.

Escolta l’àudio de la sessió

L’autora relata en primera persona la seva vida a Torí durant els anys 1930 i 1940. El microcosmos del seu nucli familiar, els Levy, de pare jueu i mare catòlica; i ella, la petita de cinc germans. Veuen néixer el feixisme i l’antisemitisme a Itàlia. Parla poc d’ella i molt del seu entorn familiar, de la seva llar, del camí que emprenen els seus germans… La Natàlia que apareix al relat és la pròpia autora d’aquesta història.

Dijous, 29 de juny. Els anys d’Annie Ernaux (Angle/Cabaret Voltaire). Ponent: Rosa Rey. Editora d’Annie Ernaux a Angel Editorial.

Escolta l’àudio de la sessió

Acabem amb l’homenatjada del cicle, Annie Ernaux, amb el relat autobiogràfic i més personal de l’autora. On ens explica la seva vida, des de la infantesa –nascuda l’any 1940- fins als anys 2000, sis dècades explicades en un ordre estrictament cronològic. L’Annie també n’és la protagonista i l’autora.

Cicle d’Hivern 2023: «La immortalitat de la tragèdia grega»

La tragèdia grega va viure l’època més esplendorosa a l’Atenes del segle V a. C., fa vint-i-cinc segles. Els seus personatges, trames i històries han estat vigents fins l’actualitat. Autors de totes les èpoques s’hi han abocat, l’han refet, adaptat i interpretat segons el moment històric i social que vivien.

En aquest cicle d’hivern farem un viatge a la Grècia Clàssica, a les seves apassionants tragèdies. Llegirem Antígona i Èdip Rei per després fer un salt a la literatura contemporània amb dues novel·les on de forma explícita o més tangencial fan referència a aquestes dues obres de Sòfocles.

Com va dir Sòfocles. “Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en ell mateix”.

Dijous, 26 de gener. Antígona i Èdip rei. Sòfocles. (Casa dels Clàssics-Bernat Metge/Gredos). Ponent: Raül Garrigasait. Escriptor i hel·lenista.

Comencem pel principi. Antígona símbol de lluita i determinació, víctima i heroïna alhora, desafia la llei i el rei per donar sepultura al seu germà mort en una lluita fratricida.  Èdip rei símbol de la recerca de la identitat i dels orígens d’un mateix  lluita contra un destí maleït. Pare i filla  protagonistes de la tragèdia en majúscules. En aquesta sessió llegirem els clàssics per entendre’ls tal i com van ser escrits.

Dijous 23 de febrer. La quarta paret. Sorj Chalandon. (Edicions de 1984/EntreAmbos). Ponent: Eva Hibernia, escriptora i pedagoga.

Escolta audio de la sessió

Un dramaturg francès decideix anar al Líban en plena guerra civil per portar a escena Antígona. Els personatges de la tragèdia seran representats per membres de cadascuna de les faccions que lluiten a mort en nom del seus déus. Busca, a través del teatre, un moment de pau dins d’una guerra cruent i fratricida.  En aquesta sessió mirarem el paral·lelisme entre la lluita fratricida de la tragèdia grega i la guerra del Líban i quin és el propòsit del teatre a la societat que l’envolta.

Dijous 23 de març. El elegido. Thomas Mann (Edhasa/DeBolsillo) Ponent: Pau Gilabert. Professor jubilat de tradició clàssica de la UB i escriptor.

Gregorius, fruit de l’incest dels seus pares que són germans, és abandonat recent nascut. Salvat i criat per uns pescadors i uns frares buscarà sempre el seu origen i lluitarà contra un destí maleït. En aquesta obra, Thomas Mann recupera una faula cristiana de l’edat medieval, el mite del Papa Gegorius i al mateix temps reescriu parcialment la tragèdia grega d’Èdip rei. Intentarem esbrinar quina part de la novel·la de Mann s’ha inspirat en Èdip i com l’ha fet evolucionar cap a una nova història.

‘Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim’. Benito Pérez Galdós

Escolta l’audio de la sessió

Darrera sessió del cicle “Cròniques d’una altra època” Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Dèbora Cartañà i Bonvehí. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora de llengua i literatura castellana de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘Història de dues ciutats’. Charles Dickens

Escolta l’audio de la sessió

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alianza). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Cicle de Tardor 2022: «Cròniques d’una altra època»

Aquesta tardor llegirem clàssics del Segle XIX. Tres grans cronistes ens transporten, a través de novel·les de ficció, a importants fets històrics: la Revolució Francesa (1789), la Primavera dels Pobles (1848) i els intents d’enderrocament del regnat d’Isabel II d’Espanya (1863). Els moments històrics on es desenvolupen aquests relats són descrits i explicats des del realisme i alhora la quotidianitat dels seus personatges.

Flaubert i Dickens són coetanis, Pérez Galdós, és més jove, traductor i deixeble de Dickens. Tots tres tenen en comú l’afany per descriure moments històrics i inserir-los en la seva ficció. Són grans autors de la novel·la realista o del realisme literari.

Com va dir Gustave Flaubert. “No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure”.

Dijous, 27 d’octubre. L’educació sentimental, de Gustave Flaubert (1869). (Destino/Alianza). Ponent: Lluís Maria Todó. Novel·lista, traductor i professor universitari de la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra.

A través del seu protagonista, un jove de províncies i la seva vida al París de meitat del segle XIX, l’autor fa una crònica de l’agitació política i social de l’època, amb la revolució del 1848 anomenada també  Primavera dels pobles que va provocar la fi de l’Europa de la Restauració i del predomini de l’absolutisme.

Dijous 24 de novembre. Història de dues ciutats. Charles Dickens (1859) (Club Editor/Alianza). Ponent: Miquel Berga.  Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

París i Londres, a finals del segle XVIII, inicis de la revolta social i política que varen suposar la Revolució Francesa. Les dues ciutats que enlluernen el món, amb uns tarannàs totalment diferents. Londres simbolitza la pau, la vida ordenada i París l’agitació, el caos, i el conflicte. Converteix les dues urbs més famoses del món en protagonistes col·lectius.

Dijous 15 de desembre. Los Episodios Nacionales IV. La era isabelina. Capítulo 9. Prim. Benito Pérez Galdós (1906) (Cuarta Serie: La era isabelina, Alianza/ Destino) Ponent: Dèbora Cartañà i Bonvehí. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora de llengua i literatura castellana de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat.

La quarta sèrie dels Episodios Nacionales abarca tot el regnat d’Isabel II, contemporani a l’autor. Apareix l’ambient revolucionari europeu del 1848 i específicament en el capítol de Prim, els intents frustrats de derrocament de la monarquia. Intrigues i conspiracions dels darrers anys del regnat d’Isabel II.

‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

Escolta l’àudio de la sessió:

Primera sessió del cicle «Personatges desencaixats»: Dimecres, 4 de maig. El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger (1951) (labutxaca/Alianza). Ponent: Anna Ballbona, escriptora i periodista.

Controvertida des del mateix moment de la seva publicació –per motius com ara la manera com s’abordaven la sexualitat o el consum d’alcohol–, El vigilant en el camp de sègol ha esdevingut un clàssic del nostre temps. El seu protagonista, l’adolescent Holden Caulfield, viu amb angoixa el fet de fer-se gran, l’haver de passar a formar part del món adult; un món davant del qual sempre s’ha mostrat crític. En aquesta sessió ens preguntarem com ha aguantat el pas del temps i com la llegim avui en dia.

‘Los pasos incontables’, de Ramon Saizarbitoria

Tercera sessió del cicle «Nacions perifèriques, cultures subalternes»: Dimecres 30 de març: Cultura basca. Los pasos incontables, de Ramon Saizarbitoria (Erein). Ponent: Aritz Galarraga, crític, escriptor i professor de literatura basca.

La novel·la Hamaika pauso (1995) es desenvolupa en dos plànols, el que explica la detenció, la condemna i l’afusellament de Daniel Zabalegi, transsumpte d’Anjel Otaegi, afusellat el 1975; i el que, paral·lelament, aprofundeix en les alegries i tribulacions –o, altrament dit, en l’educació sentimental, literària i política– d’una generació que, en els darrers anys del franquisme, rondava els vint-i-cinc o trenta anys.